14/12/2020

L’entitat del mes: Fundació Emys

Ander Achotegui

Ander Achotegui “La pandèmia ha posat de relleu que tenim problemes ambientals greus i hem de canviar de direcció”

A Riudarenes, a La Selva, es va signar un dels primes acords de custòdia amb objectiu de conservar la natura. Va ser amb la Fundació Emys . Coneixem aquesta entitat amb una conversa amb el seu nou director, Ander Achotegui. Ambientòleg, es va doctorar en ecologia terrestre al CREAF amb un estudi sobre les interaccions químiques entre insectes, patògens i plantes. Va començar a treballar a la Fundació Emys al 2017 com a responsable de gestió agrària i forestal sostenible. Des de l’octubre 2020 n’és també el director.

A què es dedica l’entitat?

La Fundació Emys es dedica a la conservació de la natura. En especial a la conservació de zones humides i en concret de la tortuga d’estany Emys orbicularis, tortuga d’aigua autòctona que es troba en estat de conservació “gairebé amenaçat”, i dona nom i imatge a la Fundació. Això es fa sobretot a través de la custòdia del territori, l’educació ambiental, la sensibilització i el voluntariat ambiental.

Què significa per vosaltres la custòdia del territori? Com la dueu a terme?

La Fundació Emys es va crear al 1987. Des de bon principi es va entendre que calia fer acords amb els propietaris per a poder realitzar els seguiments de les tortugues. Així vam signar un dels primers acords de custòdia de Catalunya. Fer custòdia del territori ens ha donat una implantació territorial molt forta, ampliant la nostra base social.

Per nosaltres la custòdia és bàsica perquè la gran part de superfície de Catalunya és privada. D’una banda ens permet gestionar tot tipus d’espais, i de l’altra, establir col·laboracions amb propietaris de terrenys forestals o agrícoles, el que ens arrela al territori. El nostre radi d’actuació és d’uns 30 km al voltant de la seu de la Fundació.

Com és la relació amb els propietaris/es?

Gràcies a aquesta relació hem aconseguit mantenir la població d’Emys orbicularis: és una de les més estables de la zona nord-est de la Península Ibèrica, i una de les més sanes que hi ha. Fa 33 anys que fem un cens anual, que ha generat com a resultat una de les seqüències més llargues que hi ha d’aquest animal a tot el món.

Però no només fem custòdia per conservar la tortuga, també fem custòdia amb agricultors. Per exemple, tenim un acord de custòdia agrària amb la productora Maria Riera des de fa 10 anys. Amb ella hem fet moltes accions de conservació a la seva finca, ha participat en molts cursos d’agricultura ecològica, porta cada setmana producte seu a la nostra botiga El Rebost i hem col·laborat en algunes subvencions que li han permès desenvolupar comercialment alguns dels seus productes.

La relació amb els propietaris és estreta. Per exemple, a Santa Coloma de Farners, on tenim un acord per la gestió forestal d’una finca, els propietaris també s’han vinculat com a voluntaris de la fundació i junts hem dissenyat actuacions per altres indrets.

Quina és la teva tasca a l’entitat?

Com a tècnic, la meva tasca era fer assessoraments als productors en custòdia, sobretot en temes de conservació del sòl, preservació de la biodiversitat en finques agrícoles, planificació i control de plagues. També he treballat per establir col·laboracions amb entitats com el CREAF, i he impulsat projectes demostratius de tècniques innovadores com el Biochar, el Cocoon, o altres tècniques que afavoreixen la regeneració del sòl. Amb la XCN i altres entitats europees duem a terme el projecte Resifarms amb el que formem als agricultors sobre un model de gestió dels hàbitats seminaturals que afavoreixi la pol·linització i el control de plagues, entre d’altres funcions. Una de les meves tasques a l’entitat també és intentar participar en projectes europeus com Life o Horizon2020.

Si vull ser voluntari/a de l’entitat, com puc col·laborar ?

Pots contactar amb nosaltres a través de la web, on hi ha un apartat específic, o trucar-nos. T’afegirem al grup de WhatsApp de voluntaris, tot i que aquest any no hem pogut fer tantes activitats com hauriem volgut.

Els voluntaris ens ajuden en tasques de replantació, gestió en zones humides o gestió de l’hort. Al principi ens han ajudat moltíssim a reformar la finca de Can Moragues o el Rebost. Amb l’assessorament i acompanyament de la XCN ara estem donant forma al nou Pla de Voluntariat de l’entitat.

Can Moragues és un projecte d’economia verda que té com a objectiu dinamitzar els productes ecològics de productors del territori que ajuden la Fundació a conservar la natura i fomentar un nou model de consum sostenible a nivell ambiental, però també social, donant oportunitats laborals a persones de col·lectius vulnerables.

Tots els beneficis generats amb aquest projecte van destinats a projectes de conservació de la natura de la Fundació Emys i a projectes d’inclusió social de la Fundació Astres.

Inicialment venia gent molt propera que ens coneixia i ens donava un cop de mà quan era necessari. Però la implicació no era contínua. Van ajudar molt amb la finca de Can Moragues però com que no teníem el voluntariat ben organitzat després va quedar parat. Ara ho estem re-activant i el perfil ja és diferent: ara ve gent més enllà del nostre entorn i ens ajuda també d’altres maneres. L’any passat vam començar amb l’European Solidarity Corps, i aquest any hi tornem.

Ens passa sovint que persones que realitzen les pràctiques a la Fundació o col·laboren amb la gestió de l’hort acabent esdevenint voluntaris. També és habitual que els treballadors que han passat per aquí segueixin vinculats d’alguna manera. Com que la gent s’estima aquest espai donen un cop de mà sempre que poden.

Com us ha afectat la situació del Covid-19 a la vostra activitat?

Ens va condicionar molt durant la part més dura de la pandèmia. Ens va perjudicar sobretot a les activitats educatives, perquè normalment tenim moltes visites escolars o tallers d’educació ambiental. A nivell de voluntariat també va ser un cop fort perquè no vam poder fer moltes de les activitats planificades. També va suposar un problema per la botiga restaurant, ja que la part de degustació va quedar tancada.

Tot i els impactes negatius molt clars, també vam detectar un reforç positiu. Així que el confinament va ser més laxe i es van poder fer més activitats, els casals d’estiu, que sempre han estat a l’aire lliure, van tenir més sol·licituds que mai. El Rebost es va veure molt reforçat perquè cuina producte de proximitat i ecològic, i compta amb un espai a l’aire lliure.

Entenem que treballem en una línia de molta interacció i respecte amb la natura, i justament la pandèmia també ha posat de relleu que tenim problemes ambientals greus i hem de canviar una mica de direcció. A partir d’aquesta reflexió més persones s’ha apropat a nosaltres.

Recordes algun moment especial viscut a la Fundació Emys?

Vaig entrar a l’entitat a través d’un projecte que tenia per objectiu obrir el Rebost de Can Moragues, la botiga restaurant i un hort demostratiu. Per una sèrie de motius polítics i organitzatius vam haver d’avançar la inauguració del Rebost dos mesos. Normalment ja és difícil cumplir amb el calendari, i avançar-ho va fer-ho tot més complicat.

Teníem previst obrir al setembre-octubre 2017, justament quan estava previst realitzar el referèndum. Vam veure que seria impossible obrir al voltant d’aquestes dates, així que vam decidir avançar-nos al juliol, amb molt poc marge de temps per preparar-ho tot. Van venir molts voluntaris a ajudar-nos a tenir-ho tot a punt pel juliol: un ens va deixar neveres, un altre ens va regalar galliners i gallines per l’hort, ens van regalar producte, la gent venia a ajudar-nos de totes les formes possibles. Finalment va ser un èxit.

El que és bonic és que la majoria de gent que passa per aquí i veu els diferents projectes que realitzem s’acaba vinculant d’una manera o altra a l’entitat: tornant, recomanant-nos, convertint-se en voluntari…

També crec que està molt bé la manera com està organitzada l’entitat i com l’ha portat en Marc Vilahur durant aquests anys. Ell ha sigut un exemple d’implicació: si calia muntar una valla o etiquetar melmelades, ho feiem entre tots. Tothom està disposat a fer de tot. És una organització molt horitzontal a molts nivells i tothom col·labora amb el que sigui necessari.

Quins reptes teniu de futur?

Ara estem començant la planificació dels pròxims 5 anys del pla estratègic. Un dels objectius és internacionalitzar l’entitat, participar de projectes més grans, a nivell europeu, i estar més connectats a nivell internacional.

Volem aprofitar millor la part científica que hem estat realitzant fins ara: seguiment de tortugues, col·laboracions que hem tingut amb entitats de recerca, aconseguir que a Can Moragues es puguin realitzar experiments, etc. També acabar de consolidar relacions amb els municipis de la comarca de la Selva com Sils, Hostalric, les Planes d’Hostoles… El nostre objectiu és mantenir la nostra seu de Riudarenes però arribar més enllà.

Compartir: