21/01/2021

Febrer per commemorar els aiguamolls i les zones humides

Aigua, aiguamolls i vida: tres elements inseparables. Aquest és el lema d’enguany del Dia Mundial dels Aiguamolls i les Zones Humides, per posar el focus en aquests espais com a fonts d’aigua dolça, i per animar a crear accions per a restaurar-los i aturar-ne la pèrdua.





El 2 de febrer de 1971 es va signar a Ramsar (Iran) el tractat internacional per a la conservació d’aiguamolls i zones humides, i sis anys més tard es va començar a commemorar la signatura d’aquest tractat instaurant en aquella mateixa data la celebració del Dia Mundial dels Aiguamolls i les Zones Humides. Des de llavors, cada un dels països signants organitza esdeveniments i activitats durant el dia per recordar la importància que tenen els aiguamolls i les zones humides, sobretot pel que fa a la gran biodiversitat que acullen.

Aquests ecosistemes, que suposen el 4% de la superfície total de la Terra, són un dels ecosistemes més productius des del punt de vista biològic, ja que en ells hi habiten el 40% de les espècies del món: des d’aus, rèptils, peixos, insectes, amfibis i mamífers. I només en els aiguamolls d’aigua dolça es descobreixen 200 espècies noves de peixos cada any. A més a més, permeten la producció d’aliments, com per exemple el peix – només el 2018 es van produir 12 tonelades de peix – i l’arròs, que alimenta a prop de 3.500 milions de persones anualment; sense oblidar que mil milions de persones arreu del món depenen dels aiguamolls per a subsistir. També són importants per la protecció que brinden a les poblacions costaneres front a desastres naturals, com per exemple tempestes o inundacions, ja que els aiguamolls poden arribar a absorbir fins a prop de 6 milions de litres d’aigua. D’altra banda, també tenen la capacitat d’absorbir i emmagatzemar diòxid de carboni i de depurar l’aigua de manera natural.

A Catalunya, les zones humides suposen un total de 23.000 hectàrees sobre el territori, fent que siguin un dels ecosistemes més importants. Destaquen zones com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Delta de l’Ebre, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i l’Estany de Banyoles, inclosos tots quatre al conveni de Ramsar, i d’altres com el Delta del Llobregat, els Estanys d’Ivars i Vila-sana, l’Estany de Moncortès o l’Aiguabarreig Segre-Cinca, entre d’altres, inventariats per la Generalitat de Catalunya. Els aiguamolls també són clau per a la fauna, per exemple per les aus aquàtiques que arriben d’Àfrica a reproduir-se i per a les que fugen del fred del nord i del centre d’Europa durant l’hivern. 

Aquests ecosistemes, com tants d’altres, són víctima de l’activitat dels humans: el creixement de les poblacions, la urbanització i/o l’elevat consum d’aigua exerceixen una gran pressió sobre els aiguamolls i n’augmenten la contaminació. A Catalunya, només el 40% de zones humides compleixen els estàndards fixats per la Directiva Marc de l’Aigua, i a nivell mundial s’han perdut un 90% dels aiguamolls des de 1700, així com el 25% de les espècies que hi habiten es troben actualment en perill d’extinció o mostren regressions en les seves poblacions. A més a més, aquest fet ens repercuteix de retruc degut a que les fonts d’aigua dolça es tornen escasses i es genera una major competència que fa augmentar els conflictes socials. 

Tot i així, també hi ha notícies que podem celebrar com és el cas de la llacuna que es va crear a la desembocadura del riu Tordera arran del temporal del Glòria, el gener de l’any passat, i que es trobava en retrocés des dels anys vuitanta. La llacuna té una superfície de 5,5 hectàrees i està separada del mar per una barra de sorra. Però el que és més destacable són els flamencs, les àligues pescadores, els ànecs collverds, els corriols camanegres i les tortugues i les llúdrigues que abans només s’havien observat de forma molt esporàdica en les zones properes al riu i que, arran de la llacuna, hi habiten de forma continuada. 

Pel que fa a les entitats membre de la Xarxa per la Conservació de la Natura, com per exemple DEPANA o l’APNAE, treballen i fan incidència a nivell jurídic sobre zones humides de Catalunya, com el Delta del Llobregat o el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i també tenen projectes de voluntariat ambiental en aiguamolls, com per exemple els que fa SEO-BirdLife a la seva llacuna i també reserva ornitològica de Riet Vell. També la Fundació Emys té un acord de gestió de l’Estany de Sils, el Geven té un projecte d’adecuació mediambiental i recuperació de l’espai naturals de les Madrigueres, Limnos treballa a l’Estany de Banyoles, i d’altres entitats com Temps de Saó també fan incidència en basses i estanys petits.

Compartir: