14/05/2020

L’entitat del mes: Associació La Sínia

Des de fa més 20 anys l’Associació mediambiental La Sínia és clau al territori del riu Gaià, que discorre de la Conca de Barberà a l’Alt Camp i el Tarragonès. Parlem amb Andrea Córdoba, coordinadora de voluntariat de l’entitat.

El 13 de maig l’Associació Mediambiental La Sínia compleix vint-i-tres anys. Quan es va crear, l’Andrea Còrdoba, que va néixer a Altafulla igual que l’entitat, en tenia 3, d’anys. 

L’Andrea ha conegut La Sínia, literalment,  tota la vida: “Es podria dir que sóc fruit de la Sínia” ens diu. “Venien a l’escola a fer-nos educació ambiental, a primària teníem els horts ecològics”. En entrar a l’adolescència, s’hi va voler implicar com a voluntària, i avui, uns anys després, és la coordinadora de voluntariat.

“Quan feia l’ESO amb una amiga vam decidir que volíem fer voluntariat, fos social o ambiental, però com que érem menors no ens ho posaven fàcil. Però a la Sínia l’Hèctor (Hernández) ens convidava a participar en les jornades, al principi amb la meva germana Raquel, que també forma part de l’entitat, i des d’aleshores, he continuat participant.

Es va formar com a fotògrafa i professora de ioga, mentre mantenia el vincle amb els agrupaments escoltes i el món del lleure. En el si de l’entitat s’ha format com a educadora ambiental, i ha anat aprofundint en temàtiques específiques sobre espècies exòtiques, l’hort ecològic, les tortugues de rierol….. Va passar a ser una voluntària “pro”, i d’allà a col·laborar en accions puntuals, i més endavant en els camps de treball d’estiu. “Com a voluntària activa, em convidaven a participar a les reunions d’equip i a formacions. Quan vam tenir la baixa de l’Anna (Anna Arall) fa més o menys un any, em van proposar a mi portar la coordinació de voluntariat.”Des d’allí està aportant un nou enfocament comunicatiu, que busca connectar amb la gent més jove. “La Sínia és una entitat molt estimada i que té molt bona acollida allà a on va; té molt bona participació, a tota la conca del Gaià, la gent està molt interessada en el projecte. Però també és cert que hi venen en major grau persones grans, tal vegada jubilades, o bé famílies, i voldria connectar amb el públic juvenil. Crec que ho podem intentar amb una comunicació més visual, enfocada a les xarxes, i penso que com aquesta pot ser la meva aportació a l’entitat.”

Com va néixer l’associació mediambiental La Sínia?

Jo tenia tres anys quan va néixer. Va ser a partir de l’hort de la Sínia, un centre d’educació ambiental a la desembocadura del riu Gaià. En Joan Vives i l’Hèctor Hernández cuidaven l’hort i van pensar fer associació, per apostar amb projectes de custòdia. Ara les dues propostes estan desvinculades: en Joan continua com a voluntari de l’entitat i porta l’Hort de la Sínia, i per altra banda l’associació la Sínia gestiona els projectes de custòdia i el centre d’educació ambiental de l’Hort d’en Fèlix a la Riera de Gaià.

Quina és la missió de l’entitat?

La missió és la conservació de la biodiversitat, el foment del voluntariat ambiental i la promoció de l’educació ambiental. Busquem la implicació de les persones de la conca del riu. Per nosaltres educació i voluntariat van lligats: una jornada de voluntariat és una experiència educativa aplicada.

En quins espais naturals actueu?

A qualsevol espai d’arreu de la conca del Gaià. Organitzem activitats amb grups locals i amb els ajuntaments (Altafulla, La riera de Gaià, El Catllar, Montferri, Vila Rodona, Aiguamúrcia, Santes Creus, El Pont d’armentera, Querol, Seguer, Puntils i Santa Coloma de Queralt). A part tenim acords de custòdia amb 8 finques públiques, i 18 amb privades. Diversos en espais a domini públic hidràulic, resseguint el Gaià des del naixement a la desembocadura a Altafulla-Tamarit-Tarragona.  

Quins són els principals projectes de l’associació? 

Tots els projectes giren al voltant dels tres eixos: custòdia, voluntariat i educació ambiental.

Tenim acords de custòdia per la recuperació del bosc de ribera al llarg de tots els municipis. En aquests espais organitzem accions de voluntariat. Un exemple és la neteja d’un antic abocador abandonat a Querol. Treballant allí vam veure que hi havia aigua, i es va poder recuperar una bassa, fer plantacions, i avui l’espai és ple de vida, i hi fem accions del projecte Territori Salamandra.

Hi ha el projecte de recuperació del sistema dunar, a Altafulla i Tamarit, que per sort hem aconseguit reviure’l. Dintre d’aquest projecte hi ha el seguiment del corriol camanegre, que fa un any que va tornar després de 40 anys de no venir. L’any passat una parella va fer 2 postes, i aquest any han vingut 2 parelles en aquests dies de confinament, així que volem avançar l’abalisament de les dunes. L’any passat els voluntaris ajudaven a vigilar l’espai, que no entressin els gossos i no es trepitgessin les dunes. Malauradament a molta gent li manca informació i coneixement, i creiem que l’objectiu de qualsevol entitat ambiental és crear vincle entre ciutadania i natura.

Amb el projecte Empesca’t d’educació ambiental fem seguiment de fauna aquàtica amb les escoles dels municipis. A la temporada d’estiu fem el seguiment de la tortuga marina Caretta caretta  a les platges d’Altafulla i Tamarit. Fem seguiment de caixes niu, a tota la conca. És una activitat que comença fabricant les caixes, després penjant-les i fent revisions i neteges, tot amb els voluntaris. El projecte XOAG, la xarxa d’observadors de la conca, vol crear un grup de voluntariat més sòlid i autònom. 

També organitzem recollides de residus i microplàstics. A les neteges hi sol haver molta participació, i el tema del plàstic impacta molt. Un dia van aparèixer boletes minúscules de plàstic, així que vam estar convocant gent per neteges i investigant d’on venien les boletes. I per últim fem retirada d’espècies exòtiques, a la platja eliminem carpobrotus i atzavara.

En general La Sínia té una molt bona acollida al territori, la gent s’ho sent seu. Amb la comunicació intento entendre què volen les persones, com volen ajudar i de quina manera volen ser participes de l’entitat: plantant un arbre, o fent-nos fotos, difusió… tothom és benvingut per fer allò que prefereixi.

Quantes persones componen l’entitat?

Actualment hi ha 123 persones sòcies. La junta està formada per 9 persones. I l’equip tècnic compta amb 8 persones, entre coordinadors, tècnics de biodiversitat, educació i voluntariat i educadors ambientals

Tenim al voltant de 350 persones subscrites al butlletí, i cadascú ve quan vol. A les jornades de voluntariat que organitzem a la costa hi solen venir unes 20-30-40 persones, i les que fem a l’interior unes 10-20. També solen venir persones de segona residència i fins i tot turistes.

Quin aspecte us ha influït més a l’hora de dur a terme la vostra missió?

No m’agrada que tot es relacioni amb els diners, però si tinguéssim un suport més fort podríem moltes més coses, en col·laboració amb altres. Però sovint passa que no hi arribem, sigui per temes de comunicació o per manca de pressupost. Suposo que a altres associacions els hi deu passar. Ara la primera font d’ingressos són els acords de custòdia, i crec que caldria un finançament continu també per als programes d’educació i voluntariat. Un exemple és l’acord que tenim amb Repsol pel programa de voluntariat corporatiu amb els treballadors a El Catllar.

I com a element positiu, diria que, quan et creus el que estàs fent, com és el nostre cas, i treballes amb devoció per una cosa com la conservació de la natura, doncs és precisament això l’únic que importa: en acabar la jornada només t’has de girar i mirar. Tota la resta, ja anirà arribant a poc a poc, i del que surti malament, en traurem un aprenentatge.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?

Crec que no. De vegades quan explico que treballo a una associació ambiental, la gent es sorprèn. Potser està assumida la feina de voluntariat social, mentre que el sector ambiental encara es veu una mica “de hippies”. Crec que hem d’explicar-nos i donar una altra visió: potser un exemple seria mostrar com pot estar la natura gràcies a la feina que fem les entitats (o com estaria si no hi fóssim!). Enfocar bé el missatge positiu, a part de la denúncia.

Quins són els vostres projectes de futur?

Com a futur immediat, ens hem de centrar en l’abalisament de les dunes per protegir el corriol, perquè just sembla que ha vingut però a fora de la zona protegida. 
A la desembocadura tenim la bassa el Vinyet, un espai nou que volem que esdevingui el punt de trobada per a les jornades de voluntariat i ApS. També ha d’arrencar el projecte de Gaià respira, amb tallers de connexió amb la natura amb Txi Kung, que havia d’haver començat aquest mes. I per descomptat la inauguració de Cal Fèlix.
Aquests dies hem llançat un concurs per fer un logo nou, perquè la gent enviï idees al voltant de les quals desenvolupar el logo.
I a part, és clar, continuar amb el seguiment de les espècies de flora i fauna i dels espais de custòdia.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?

Recordo perfectament el dia que vaig fer un pas endavant dintre de la Sínia: devia tenir uns quinze anys, i érem a una plantada de tamarius a la desembocadura del Gaià. Aquell dia vaig saber per primera vegada el què és treballar amb pic i pala. Ho recordo com a un moment amb molta molta molta passió, en el que em vaig sentir quelcom molt especial, i vaig passar a ser “voluntària pro” de l’entitat.

Compartir: