06/11/2020

Cristina Sánchez, de SEO Birdlife: “Catalunya, que als anys ’90 va ser capdavantera en polítiques de biodiversitat, ha quedat endarrerida en conservació de la natura”.

cristina seo

Cristina Sánchez, zoòloga, és delegada a Catalunya de SEO, una de les entitats ambientals més grans que actuen a l’Estat,  membre de la BirdLife internacional. Parlem de la seva trajectòria treballant per la natura  des d’un dia que, amb 7 anys, mentre a l’escola li parlaven de  camells,  va decidir que volia dedicar-se a estudiar els animals…  

Tot i que va néixer a Alemanya,  fa 53 anys,  de ben petita es va traslladar a Barcelona, on hi va viure fins que el 2002 es va instal·lar al Montseny amb la seva família. 

“Un dia a l’escola ens van fer un dictat sobre el desert i el camells, i recordo perfectament haver pensat “jo vull dedicar-me a saber aquestes coses quan sigui gran.” Té molt definit aquest record d’infantesa i també moments de passejades a la natura, sobretot els estius amb els avis i tiets al poble, voltant en bici pels camps. Més tard va confirmar la passió infantil, inscrivint-se a biologia, a la UB.  “El que més m’agradava era la zoologia, i vaig tenir  la sort, a tercer, de tenir un professor que em va marcar molt: amb el professor  Ruiz  enteníem la biologia a través de l’evolució.”  També va  passar una fase de passió pels cetacis, que la va portar tres estius a les Illes Lofoten, estudiant el comportament de les orques.

Va fer la tesi estudiant la gralla de bec vermell. Per fer-ne el seguiment  es va establir als Monegros del març al juliol, durant 5 anys, a un mas sense aigua ni llum: “Aleshores aquestes limitacions les veia com una aventura i  una motivació”. En paral·lel, va començar a treballar a una escola de natura, i més tard com a professora de biologia i matemàtica a secundària. 

Just abans de llegir la tesi, SEO va anunciar que obriria una  oficina a Catalunya: “Em va servir per adonar-me que realment no veia clar fer classes sempre, tot i que tampoc veia gaires oportunitats de fer feina de camp. Així que em vaig presentar, sense massa esperances. “

Ja era sòcia de l’ICO i anava molt a les xerrades de Depana i també de SEO, com molts estudiants de biologia, i tenia pendent fer-se sòcia, quan econòmicament fos possible, però no imaginava entrar-hi a treballar.  “Em van seleccionar, i, des d’aleshores han passat quasi 20 anys “

Com va néixer SEO? 

És una història molt llarga, i de fet , se n’han escrit dos llibres, amb motiu del 50 i del 60 aniversari !

I com va començar? 

SEO s’havia creat els anys 50, tan a Madrid com a Barcelona. Una mica després, Doñana  va accelerar el creixement de l’entitat.  El grup de Madrid era molt lligat a la universitat, mentre que el de Barcelona era vinculat a un perfil de naturalistes burgesos aficionats a l’ornitologia, les excursions, les tertúlies. Hi formaven part Frederic Travé i els Germans Maluquer. Sovint explicaven que per poder fer les reunions del grup havien de declarar que no parlarien de política, i sovint i assistia un guàrdia civil per controlar.

Excursió ornitològica a Guadarrama de 1954. amb Frederic Travé, José Antonio Valverde, Mauricio González-Gordon, Ramón Saez-Royuela, Francisco Bernis i Pedro Weickert 

A Andalusia també hi havia grups de persones benestants amants dels ocells, potser per influència anglesa, i no va resultar tan difícil trobar suports. Eren en general persones que tenien molts contactes, i van aconseguir protegir la natura mediant en moltes situacions . 

Els grups funcionaven de forma autònoma, i el de de Barcelona va evolucionar: alguns membres eren més de fer excursions, altres més activistes,  altres feien més educació ambiental; es va crear un grup local al Prat de Llobregat, amb Jordi Ballesta,  i es va vincular a la lluita pel Delta del Llobregat, altre lloc importantíssim. 

En canvi a Madrid es va anar desenvolupant l’equip tècnic. 

Als anys ‘80 va sorgir el grup del Delta de l’Ebre, amb Carles Ibañez, i va esdevenir una àrea prioritària: al 1996, arrel d’un projecte Life, va començar el projecte demostratiu d’arròs ecològic que acabà amb la compra de finca, Riet Vell. La Generalitat era sòcia del projecte, però mai va pagar la seva part. SEO va organitzar amb TRIODOS una col·lecta entre socis: hi van participar Depana, Gepec, la mateixa SEO i un gran nombre de persones que van donar suport al projecte. 

Cap al 2000, el grup de Barcelona s’havia anat disgregant, i SEO va decidir obrir una delegació. 

I la relació amb Birdlife ? 

SEO va entrar a formar part de BirdLife als anys ‘80. La RSPB anglesa havia vist la necessitat de desenvolupar projectes en altres països, i per fer-ho es relacionava, i es relaciona, amb entitats locals. De fet havien treballat a Cantàbria, a Canàries… Així van decidir crear la xarxa internacional, BirdLife: a cada país hi ha una entitat representant de BirdLife, i si no n’hi ha impulsen la seva creació.

Quina és la missió de SEO BirdLife?

La conservació dels hàbitats  i la biodiversitat, amb les aus per bandera.  

De ser una entitat ornitològica i científica 100 %, es va anar orientant cap a la conservació aplicada, perquè sense els hàbitats no es pot protegir els ocells. També es van anar desenvolupant projectes de sensibilització.

La delegació de SEO a Catalunya neix com a representació formal de SEO i amb la voluntat de desenvolupar bons projectes i conservació activa. Trasllada les campanyes de BirdLife a l’Estat, i també campanyes locals a BirdLife.  BirdLife té doble seu, a Cambridge, i a Brussel·les, precisament per poder tenir una oficina de policy i advocacy, des de la que treballa directament amb el Parlament Europeu. 

Com està organitzada l’entitat?

Amb 60 anys de camí s’ha anat creant una estructura complexa, amb aliances i col·laboracions internacionals amb les que poder fer incidència. 

A l’Estat hi ha nou delegacions, a Catalunya, Aragó, València, Cantàbria, Asturies, Pais Basc, Andlucia, Extremaura i Canaries, i dos oficines tècniques, a Doñana i al Delta de l’Ebre.  En total hi treballen 90 persones. 

Creiem que la comunicació és molt important, així que se li  dedica molt d’esforç i s’organitzen moltes esdeveniments amb periodistes.  Per poder fer això és molt important la professionalització de les entitats. 

I a Catalunya?

A Catalunya som dues persones a la Delegació, una  tercera persona dedicada a temes marins, amb el projecte Mares Sostenibles, amb abast a tota la Mediterrània, i una persona al Delta de l’Ebre, i tenim una col·laboradora habitual. 

SEO té al voltant de 17.000 persones sòcies, de les quals 1720 són de Catalunya, i hi col·laboren al voltant de 7000 persones voluntàries, amb 43 grups locals. 

A Catalunya tenim un grup de voluntariat local, que organitza sortides, assisteix a jornades de voluntariat i  participa a projectes de ciència ciutadana. A Abrera són una dotzena de persones estables. A Riet Vell hi passen cada any al voltant de 500 persones, i fent voluntariat corporatiu al voltant de 200 . 

En quins espais naturals actueu?

El nostre àmbit de treball és tot Catalunya. En tenir recursos humans limitats ens orientem a actuar en la conservació d’espècies amenaçades, hàbitats prioritaris, o espais  de Xarxa Natura 2000.

Des del 2001 tenim un acord de custòdia amb Abrera, en finques a la ribera del riu Llobregat, amb horts urbans i espai fluvial, on fem seguiment de fauna, sessions d’anellament i activitats obertes.

També tenim un conveni amb Riet vell – que formalment es va constituir com a empresa-, per gestionar el Clot i l’ús públic i la llacuna, i amb el celler Hermandand Segura Viudas al Penedès, amb vinyes a la vora del riu de Bitlles.

El 2019 vam fer un conveni amb l’ajuntament de Sant Celoni per la custòdia de la zona humida de Les llobateres, que estem treballant implicant centres educatius del municipi i fent servir algunes apps.

Quan identifiquem un espai per recuperar mirem si hi ha alguna entitat local, per col·laborar-hi.

Quins són els principals problemes que us heu trobat? 

Un problema és la manca de recursos, òbviament. Però el que destacaria és la manca de visió política de la importància de la conservació de la biodiversitat. A Catalunya ens falta molta feina per fer: hem passat anys molts dolents en la política ambiental. Des del 2008 no ha acabat una legislatura sencera, i això es tradueix que qualsevol política que es comença o qualsevol canvi que s’empren, queda aturat. Pensar que Catalunya havia estat capdavantera als anys ’90 en biodiversitat, i ara s’ha quedat endarrerida. No tenim ni tan sols el catàleg d’espècies amenaçades, no tenim Llei de Biodiversitat (només una estratègia), no hi ha plans de gestió d’espècies amenaçades, tenim una Llei d’Espais d’Interès Natural dels anys 70, no tenim Departament de Medi Ambient….!

Tot això fa molt difícil treballar la conservació: cada vegada que cal fer al·legacions t’has de remetre a una normativa no pròpia. Això és una pèrdua d’energia per a tècnics, gestors i entitats i fins i tot per a les empreses que plantegen projectes i no tenen la normativa ambiental clara.

Més enllà d’algunes declaracions públiques, les decisions ambientals no es materialitzen o ho fan de manera exasperantment lenta: el catàleg de fauna es va començar a tramitar el 2010, i encara no està aprovat! Cal muntar una bona legislació de base. I cal aprofitar que tenim un una societat cada cop més sensibilitzada.

I quin element positiu ?

L’aspecte positiu d’aquest tipus de feina és que cada dia és diferent i et permet treballar amb la natura.

Quina és la teva tasca ? 

Com a Delegada de SEO BirdLife a Catalunya, les tasques principals són la representació i la coordinació del treball de Catalunya. També buscar projectes, promoure projectes demostratius, el seguiment tècnic en equip, el pressupost anual….

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat? 

Si i no. Tenim a Catalunya una gran quantitat d’entitats ambientals, que són per tant altaveus en el territori: hem de reconèixer que hi ha comunitats autònomes on no hi tantes associacions, però aquí som moltes! Per tant seria d’esperar que hi hagués una visibilitat. De l’altra banda, la manca de recursos de les entitats, la poca aposta política, i la crisi del periodisme ambiental que va deixar pocs especialistes, fa difícil que guanyin visibilitat. 

Quins són els vostres projectes de futur?

Des de sempre, a banda de conservació, hem treballat altres línies. Ara estem potenciant el turisme ornitològic. Estem formant professionals i allotjaments, centres d’informació, dotant-los d’eines i materials que els hi permeten millorar els seus serveis. D’aquesta manera oferim, d’una banda, un servei a les persones associades a SEO que busquen espais on anar, i alhora ajudem als professionals del turisme a explorar aquesta opció.

També ens estem centrant en la biodiversitat urbana, entesa no només com biodiversitat a les grans ciutats, sinó com biodiversitat relaciona amb l’ésser humà, ja sigui a ciutats que pobles.

També treballem per acompanyar escoles en la incorporació de la natura com a espai d’aprenentatge. És tota una transformació verda, que va des de naturalitzar els patis a entendre la natura com a espai d’aprenentatge, també per matemàtica o anglès i com a entorn per al desenvolupament emocional. Per això hem vist que és important treure algunes pors als docents, que es deixin anar. Veiem que hi ha molt interès, vam fer un workshop i van venir 35 professors. Estem treballant amb escoles de l’àrea del Montseny.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys ?

D’especials n’hi ha hagut moltíssims! Però n’hi ha un que significa molt per mi: quan va sortir la sentència del Segarra Garrigues que obligava a declarar més de 40.000 Ha de zones protegides. Va ser una lluita de molta feina, de 10 anys de treball, en la que teníem molts elements en contra. Era un projecte de regadiu que no se sostenia ni per l’aigua ni per l’energia, però tenia la població i el sector agrícola esperant-lo. En realitat no era tècnicament viable, però va ser molt dur i molt intens justificar-ho. Com a SEO vam portar la queixa a Europa, teixint moltes aliances amb entitats. Va ser com una lluita de David contra Goliat, i, per això, quan vam saber que ho havíem aconseguit, va ser molt important per mi! Han passat moltes coses, però aquesta per mi queda com a molt especial.

La lluita, de fet, continua, i ara estem implicats amb el Pla Hidrològic de l’Ebre, des de Cantàbria fins al Delta: amb altres entitats promovem que es facin al·legacions a títol personal: la gent se sent implicada i la demanda augmenta la base social.

Compartir: