Benvingudes i benvinguts al butlletí de voluntariat ambiental de gener!
Som a punt d’acabar el primer mes de l’any, i quin mes! L’any ha començat amb un grotesc carnaval geopolític que ens recorda que fa molt de temps que hauríem d’haver impulsat les energies renovables: aquelles energies ecològiques que, ves per on, resulta que també fan les nacions més independents i menys vulnerables. Curiós veure quins “nens” llencen les seves perilloses rabietes, i quina és l’energia que tant els agrada…
Les temperatures extremes ens han arribat en versió hivernal, amb temporals d’aigua, vent i neu que han deixat paisatges salvatgement naturals, i que han posat al descobert la feblesa de la nostra mobilitat, així com el llarg menyspreu que ha patit la mobilitat sostenible. De fet, el menyspreu continuat a la natura, sense la qual no hi ha economia que s’aguanti, fet de lleis incompletes, pressupostos escassos, compromisos incomplerts i pactes comercials incongruents.
Ens queden setmanes d’hivern, de fred i introspecció, amb propostes meravelloses de LiterNatura i amb reflexions sobre educació ambiental que conviden a pensar en el futur eutòpic que volem construir. Eutòpics, aquells bons i perfectament factibles.
Però ja entrem al febrer recordant que sense zones humides no tenim identitat, ni paelles ni arrossets que tant ens fan gaudir. Perquè, com bé ens recorda el seu Dia Mundial, les zones humides són natura, i tant!, però també cultura. I encara més, són espais considerats sagrats en moltes cultures, no pas per romanticisme, sinó perquè hi estava en joc la vida.
I amb el Carnestoltes —el de veritat— a les portes, les entitats i la ciutadania continuen dempeus per la natura, per la mobilitat sostenible, per la pau i els drets humans, demostrant que la consciència ambiental i la participació comunitària són més necessàries que mai.
Més necessàries que mai.
|
