Fer-se preguntes honestes sobre el món que ens envolta va portar en Marc Martin a apropar-se a entitats ambientals i a implicar-se en la creació de l’APAPNAP, una associació sorgida al Pirineu a finals de 2024.

Conversem amb ell perquè ens presenti aquesta jove entitat i les seves propostes.

Com ha sorgit la teva implicació amb la natura?

Fa uns vuit anys jo era un jove dissenyador gràfic de Castellar del Vallès que es va adonar que no entenia moltes coses sobre com funcionava el món. Tenia molts neguits i aquesta cerca de coneixement em va portar a relacionar-me amb entitats del meu entorn, com l’ADENC.

Després vaig viure l’experiència del Projecte Boscos de Muntanya, que em va fer plantejar que, com a mínim, volia adquirir coneixements de medi ambient que abans no tenia. Així que, sense deixar de dedicar-me al disseny, vaig estudiar Gestió Forestal a Solsona, on també em vaig vincular amb el Grup Naturalista del Solsonès.

Més endavant, les circumstàncies de la vida van fer que trobés feina al Pallars. En arribar al territori vaig sentir la necessitat de continuar el camí iniciat al Solsonès. Vaig contactar amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu, que va acompanyar aquestes inquietuds d’aprendre.

Temps després va sorgir un procés participatiu per intentar aglutinar persones que havíem mostrat interès a conèixer més les interrelacions ambientals i culturals al Pallars…

Aquesta va ser l’arrel de l’associació APAPNAP?

Exacte. Les primeres trobades van tenir lloc la tardor de 2024, arran d’una crida impulsada pel Parc Natural, que disposava del contacte de moltes persones que, com jo, havien expressat aquest interès.

La crida es va difondre a través del web, les xarxes socials i WhatsApp. Es van fer tres reunions, amb una trentena de persones cadascuna, i l’entitat es va constituir oficialment entre febrer i març de 2025 amb el nom d’Associació de Persones Amigues del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

La majoria de membres són persones del territori, tant del Pallars Sobirà com de l’Alt Urgell. També s’hi han afegit persones que tenen algun vincle amb la zona, que la visiten o hi tenen casa, i que quan venen volen entendre millor l’entorn i formar part de la comunitat.

Realment hem sentit una resposta molt bonica. Quan ens vam donar a conèixer en una fira a Sort, molta gent s’hi va apropar i va mostrar ganes d’implicar-s’hi.

Creiem que donem resposta a una inquietud compartida per moltes persones. En el passat ja hi havia hagut una associació similar a la zona, però actualment no estava activa. Hi ha persones amb projectes personals vinculats al territori i a la natura que senten la necessitat de trobar-se: moltes són del territori, d’altres són nouvingudes, amb trajectòries diverses.

Ens ha agradat molt poder-nos trobar, conèixer i convertir-nos en un altaveu de les necessitats i les ganes de promoure el territori, tant en l’àmbit del patrimoni natural com del cultural, apostant per la conservació de bordes, murs de pedra seca o dialectes locals.

Als estatuts hi ha epígrafs molt plurals, on hem intentat recollir aquesta diversitat d’inquietuds. Un dels objectius específics és treballar conjuntament amb els habitants del Parc.

Quina és la missió de l’entitat?

Preservar, promoure i difondre el patrimoni natural i cultural i les formes de vida pròpies del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

En quins espais naturals actueu?

Actualment actuem al Parc Natural de l’Alt Pirineu i a les zones properes al parc, que corresponen a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.

De moment, la seu de l’associació és a Llavorsí, on ens acull el mateix Parc Natural.

De moment mantenim una relació molt propera amb el parc: hi ha acompanyament, però som força independents. Ells saben que hi som, però les iniciatives parteixen dels socis. Ens assessoren sobre si és possible dur-les a terme, però actuem de manera autònoma. En general, la relació és molt bona.

Quins projectes dueu a terme?

Després d’un any de treball, som plenament conscients del potencial de l’entitat. Més enllà de tota la feina interna de consolidació, fins ara hem organitzat sortides d’àmbit familiar amb temàtiques molt diverses, que han anat des de la preservació d’oficis tradicionals fins al coneixement del medi, la fauna i la natura.

Actualment estem preparant projectes de voluntariat i de conservació, que ens permetran fer un pas més en la implicació directa sobre el territori.

Totes les activitats són obertes a tothom, tot i que, òbviament, les persones sòcies i voluntàries en reben la informació amb antelació i poden gaudir d’algunes reduccions en el cost de les activitats, quan n’hi ha.

A més, intentem que els guiatges i les activitats vagin majoritàriament a càrrec de persones que treballen al territori, amb l’objectiu de col·laborar amb projectes locals i donar visibilitat a iniciatives que ja estan en marxa.

Quantes persones sou a l’entitat?

Actualment som al voltant de vuitanta persones. La junta està formada per quatre membres i comptem amb una vintena de vocalies. S’hi ha sumat molta gent del territori amb interès per la natura i la cultura, i amb ganes de superar el suposat conflicte que sovint es planteja al voltant de la conservació de la natura.

El col·lectiu és molt divers, tant pel que fa a edats, formacions i situacions personals, però amb un element comú: la voluntat d’implicar-se i fer coses.

I com és la teva tasca a l’entitat?

Actualment exerceixo de vicepresident, en part amb la voluntat d’incorporar i visibilitzar perfils joves dins l’entitat —tot i que ja tinc trenta anys. M’encarrego sobretot de la difusió de les activitats, una tasca en la qual la meva formació com a dissenyador gràfic també m’ajuda.

Fins ara hem impulsat principalment activitats de caire familiar, però ens agradaria arribar a un públic més jove i reforçar la presència a l’Alt Urgell.

És cert que hi ha una franja de joves que, si més no temporalment, marxen de les comarques per anar a estudiar fora. Alhora, però, també hi ha persones joves que hi arriben atretes pel territori, i d’altres que decideixen tornar. Crec que, si es facilita l’accés i s’ofereixen eines i espais de participació, moltes persones joves es poden engrescar.

Hi havia una necessitat real al territori, i un dels meus objectius dins l’entitat és precisament atraure més jovent i ampliar la base social a l’Alt Urgell.

Quin paper juga el voluntariat?

Tot just estem començant a impulsar accions de voluntariat, però tenim clar que han de ser una part central de l’associació. En funció de la motivació de les persones, de les necessitats del territori i de la capacitat de l’entitat per assumir-los com a associació sense afany de lucre, anirem desenvolupant diferents projectes.

Hi haurà iniciatives de conservació que es duran a terme principalment a través del voluntariat, com ara la recuperació de bordes històriques, la preservació del patrimoni natural i cultural, o projectes vinculats a la ramaderia i a la col·laboració amb agents del territori. La idea és generar projectes col·lectius, arrelats i útils.

Quins són els principals problemes que us heu trobat?

Ens trobem amb alguns dels reptes habituals de les entitats de voluntariat: mantenir l’energia i la constància de les persones sòcies al llarg del temps, i compatibilitzar la implicació amb la vida personal de cadascú.

Hi ha projectes que necessiten temps per madurar i això requereix dedicació i paciència per part de les persones implicades. Un dels reptes és precisament incentivar que no es desconnectin, perquè la seva aportació té molt valor.

També tenim el repte de crear un espai realment acollidor per al jovent: un entorn fluid, on les persones joves se sentin benvingudes, no tinguin por de compartir opinions i puguin trobar espais on participar activament. Generar aquestes condicions és clau perquè el projecte tingui continuïtat.

Teniu algun nou projecte en marxa?

Sí, tenim diversos projectes en preparació. Un dels àmbits que volem començar a treballar és el seguiment de fauna, així com iniciatives vinculades a l’estudi i la conservació de la vegetació, un tema que personalment m’interessa molt.

Són projectes encara en fase inicial, però amb moltes possibilitats. També volem fomentar que qualsevol persona sòcia que tingui una idea o una proposta se senti animada a expressar-la i a impulsar-la col·lectivament. L’associació vol ser un espai obert on les iniciatives puguin créixer des de dins.

Creus que les entitats ambientals tenim visibilitat a Catalunya?

Intentem participar a totes les fires possibles per donar-nos a conèixer, i fins ara aquest ha estat el nostre principal canal de visibilitat. També som presents a les xarxes socials, tot i que sabem que podem millorar, especialment per arribar al públic jove, creant una imatge i una identitat més fortes.

A més, intentem col·laborar amb altres entitats i teixir xarxa. De moment la nostra experiència és positiva, i sentim que la gent ens ha rebut bé i ha valorat la nostra presència. 

Parlem com a persones del territori que l’estimen. Per això volem incloure totes les veus, i creiem que podem fer de canal de mediació, perquè comuniquem experiències i necessitats com a veïns i veïnes. La nostra presència és mediadora: som població que estima el seu entorn. Forma part de la nostra funció social: activem la població local, escoltem els veïns i veïnes, i podem servir de pont entre la comunitat i el Parc Natural, transmetent els problemes o inquietuds que detectem.

Vols destacar algun moment especial viscut amb l’entitat?

Cada activitat a la qual he participat ha estat una experiència molt gratificant; 100?% recomanable. Però crec que el que està a punt de passar serà especialment decisiu, ja que ara és el moment d’assentar les bases del que volem construir.

Alhora, hi ha certa por a iniciar projectes que després no es puguin sostenir, així que avancem amb peus de plom, planificant bé cada pas.

Ara estem treballant en un catàleg d’activitats que reculli totes les propostes i possibilitats de l’associació, i que permeti donar continuïtat i coherència a tot el que fem.