Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, territori castigat per la pressió industrial i urbanística, va néixer, ara fa vint-i-set anys una resposta col·lectiva. El GATA (Grup d’Amics de Toni Achón – Ecologistes de Tarragona) va emergir l’any 1999 amb una identitat ben definida: la d’una entitat de “doble ànima”, capaç d’unir sota les mateixes botes l’excursionisme clàssic i l’activisme ecologista més compromès. 

Parlem amb Lluís Gurrera, històric president de l’entitat, per conèixer més bé l’associació. 

En LLuís, fill del territori, porta tota la vida amb l’activisme mediambiental. Primer com a soci del GEPEC, des de 1993, i més tard presidint el GATA des dels seus inicis. Naturalista autodidacta, químic de formació, ens explica que va estudiar ciències químiques a la Universitat Rovira i Virgili en uns anys en que per estudiar biologia calia marxar de Tarragona.

Com va néixer GATA?  

Som un col·lectiu de la ciutat de Tarragona, que forma part de la segona àrea metropolitana més gran de Catalunya. Des d’un bon principi teníem com a grans referents el Centre Excursionista de Tarragona (CET) i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC). Alguns dels fundadors de l’associació érem membres del Gepec, però ens vam adonar que calia un projecte local que enllacés l’excursionisme i l’ecologia alhora. En detectar aquesta mancança a la ciutat, vam veure clarament la necessitat de crear una organització singular, dotada d’una “doble ànima”: la de ser, al mateix temps, excursionista i activista. 

Que significa el nom ? 

Durant la pluja d’idees per a triar el nom de l’associació, vam decidir unànimement fer un homenatge a la figura de l’activista anònim i desinteressat. El nostre gran amic, en Toni Achón, encaixava de manera perfecta amb aquests valors.

Ell havia nascut a Barcelona, però va arribar a Tarragona a la dècada dels 70. Era un activista social i ecologista incansable: va ser un dels fundadors de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna, col·laborava estretament en els moviments de base cristiana als barris de ponent de la ciutat i, a més, va tenir un pes molt important i actiu dins del GEPEC. Malauradement, l’any 1998, just un any abans de la creació del GATA, va morir en un accident de trànsit. Amb el consentiment i el permís de la seva família, vam adoptar el que avui és el nom oficial de l’entitat: Grup d’Amics de Toni Achón – Ecologistes de Tarragona (GATA).

Quina  és la motivació per crear l’entitat?

Tenim tres eixos motivadors: apropar i difondre el coneixement del territori a la ciutadania de Tarragona, protegir el medi ambient, i col·laborar amb altres entitats per sumar forces i generar sinergies.

Actuem de manera molt focalitzada en la ciutat amb l’objectiu de donar l’oportunitat als tarragonins de conèixer la natura que tenen a l’abast. Això es va fer especialment evident durant la pandèmia, quan vam ser una de les poques organitzacions que van poder continuar funcionant i oferint activitats als nostres socis. Com que treballem en un àmbit de proximitat, vam poder mantenir l’oferta d’activitats, adaptant-nos a les mesures de seguretat per la Covid-19, com ara l’ús de mascareta. Fer actuacions de proximitat és molt important per a nosaltres, hem de donar a conèixer allò que ens envolta perquè la gent ho valori i s’ho estimi.

També sentim responsabilitat per protegir els espais naturals que ens envolten i, per això, hem participat en diversos projectes. A través del procés participatiu del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona (POUM) vam proposar i demanar que l’Anella Verda i Blava de la ciutat disposés d’un pla de protecció i gestió. També hem assolit fites com la creació del Consell municipal de Medi-ambient de Tarragona , on participen entitats naturalistes i també les administracions públiques i empreses; i que funciona com un punt de trobada on es tracten tota mena de qüestions relacionades de medi ambient que afecten el municipi.

Som una entitat molt afí a la germanor i ho considerem el punt fort de l’associació. Amb els anys hem anat creixent i desenvolupant actuacions més enllà del terme municipal de Tarragona. Així, hem treballat amb el GEPEC , la Sínia , la Societat Catalana d’Herpetologia , el Molí del Fort , la Plataforma Salvem la Platja Llarga i moltes d’altres.

Per aquest motiu, ara fa un any vam sol·licitar la nostra inscripció a l’Xarxa per a la Conservació de la Natura, per establir nous contactes dins de la xarxa i trobar oportunitats de col·laboració amb noves entitats. 

En quins espais naturals actueu?  

Som una entitat del sud de Catalunya, treballem a Tarragona i les Terres de l’Ebre.  Hem  participat en la creació del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/686622/creacio-del-parc-natural-muntanyes-prades-encara-seva-recta-final). I també fem activitats al Parc Natural dels Ports i al Montsant que tot i no ser tan proper hi anem força sovint.

Anem a la Catalunya Central per fer sortides i activitats, però de moment no hem trobat oportunitats per col·laborar amb entitats d’aquella zona.

Quina és la missió de l’entitat?

1.      Difondre l’estima i divulgació cap a la natura i la seva protecció.

2.      Donar a conèixer tot l’entorn dels ecosistemes que hi ha al Camp de Tarragona.

3.      Ser activistes en defensa i protecció del medi ambient.

Som una entitat inconformista, ens caracteritzem per no haver rebut mai cap subvenció pública, sempre autogestionats amb les quotes de socis i sòcies, i així un aspecte que ens defineix és la crítica de l’administració pública.

Com és la teva feina a l’entitat?

Com a president, lidero especialment  les relacions de “simbiosi” i germanor amb altres entitats, que considerem una part molt important de la nostra activitat.

Una de les meves tasques també és engrescar els socis per a que proposin i creïn noves activitats. Jo organitzo i  guio algunes sortides, però sobretot em dedico a identificar persones motivades que vulguin organitzar-ne pel seu compte i les animo a participar com a voluntàries preparant sortides, excursions i activitats.

La gestió a través del voluntariat dona molta horitzontalitat a l’associació,  però mirem de mantenir un full de ruta homogeni i creiem necessari un lideratge clar, per assegurar-nos que estem seguint les indicacions de la FEEC i que complim amb els compromisos amb les entitats ecologistes amb qui estem agermanats. Aquesta supervisió també forma part de la meva funció.

Actualment, quins són els vostres projectes principals?    

Tenim un projecte compartit amb l’associació Molí del Fort, de conservació del camí dels molins del riu Brugent de Farena, on fem moltes sortides per treure residus abandonats de l’afluent del Francolí.

Fem sortides naturalístiques, sobre tot centrades en les orquídies a les muntanyes, i participem en la reforestació dels sistemes dunars tarragonins, i la recollida de residus. 

Col·laborem molt amb l’associació mediambiental La Sínia i els seus projectes de conservació del riu Gaià, que és una iniciativa que agrada molt als socis i sòcies.

I treballem en favor del nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena.

Quin aspecte us ha influït o condicionat més?

L’aspecte que més ha influït en l’entitat és la constatació que encara queda molta feina per fer.

Cal que la societat s’impliqui més en la defensa de la natura i la biodiversitat. Calen més recursos econòmics per presentar al·legacions a projectes, així com serveis jurídics que les puguin redactar adequadament. Cal més gent que doni la cara als mitjans de comunicació, defensant allò que les entitats mediambientals fa anys que denunciem. Cal que es parli molt més d’aquests temes, perquè massa sovint passen desapercebuts tant als mitjans de comunicació com en el govern i en l’administració pública. Cal transformar la percepció dels activistes ambientals, sovint vistos com a obstacles al progrés, perquè siguin reconeguts com a defensors del futur.

En conclusió, cal defensar més activament la natura.

Quantes persones componen l’entitat? Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat?

Actualment som uns  130 socis inscrits, amb una junta de 4 persones,  petita, però molt cohesionada. Preferim tenir un nucli petit, dur i ben avingut amb una capacitat de presa de decisions forta i que no sigui excessivament discrepant, que no pas un grup de junta més gran.

Som una entitat petita en nombre de socis, però fem unes 45 activitats a l’any! I ja portem vint-i-set anys de vida!

Per tant, el rol del voluntariat és cabdal. Sense voluntariat no hi ha entitat. Tot ho hem de fer la junta i voluntaris. No cobra ningú, és tot altruista, només es cobreixen les despeses dels viatges. És una vocació de servei increïble per mantenir l’entitat activa i engrescadora pels socis.

Quins són els principals problemes que us heu trobat? 

Respecte a l’objectiu de col·laborar amb altres organitzacions, algunes vegades ens hem trobat amb  entitats molt centrades en la seva pròpia activitat amb les que ha costat trobar espais de col·laboració. Tot i que la majoria de col·laboracions han estat molt positives, ens hem trobat, en alguns casos, una certa reticència, també pel que fa  el reconeixement públic de les accions, que ha dificultat el treball conjunt. Nosaltres continuem treballant  de manera constant en teixir col·laboracions, tot i que ens costa avançar. 

També detectem poca sensibilitat i consideració envers el medi natural per part d’algunes institucions i partits polítics. En general, no hi ha cap partit clarament ecologista que prioritzi la biodiversitat, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) o la preservació del territori. Alguns representants polítics van incorporant progressivament aquests temes en el seu discurs, però són pocs i comencen tard.

A això s’hi suma, en alguns casos, el pes de determinats lideratges municipals que no sempre aposten per models de desenvolupament sostenible. En conjunt, això configura un escenari complex, que sovint sentim com un autèntic camp de batalla.

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?  

Doncs no gaire. Segur que n’hi hauria d’haver molta més. Les administracions i els propietaris haurien de veure les entitats com a aliades i companyes de viatge. Nosaltres també ens hauríem de fer valdre més, utilitzant més les xarxes socials, perquè la nostra feina arribi a tothom, per sumar més mans en la defensa del Medi Ambient.

Hem de ser agents indispensables dins de processos de participació amb Ajuntaments, com a generadors d’idees que qüestionin i busquin millorar el sistema polític, amb capacitat de mobilització i com a referents de reflexió i innovació per la defensa de la natura.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?

Sempre que tenim l’oportunitat de veure el resultat de la nostra feina sentim una enorme satisfacció. A la platja del Miracle, per exemple, hem contribuït a salvar l’espai on hi havia un gran aparcament, anomenat popularment com el “mamotreto”, que envaïa gran part de la platja, i hem aconseguit que s’enderroqués. És un resultat increïble!

També, la defensa dels espais dunars i de rereduna de la platja Llarga, on hem defensat un tram de 2.000 metres de longitud on hi hem fet treballs de replantació.

Amb els nostres esforços dels darrers vint-i-set anys, hem aconseguit que ens considerin com a entitat referent i líder a la ciutat de Tarragona i hem fet contactes amb alcaldes i polítics que són els responsables directes de les preses de decisions.

També recordo amb especial il·lusió la celebració dels 25 anys del GATA, un acte que va superar l’espai reservat amb més de 300 assistents!

En general, els moments de reconeixement públic són molt gratificants i ens motiven moltíssim a continuar treballant. La nostra capacitat d’influència és, en si mateixa, una de les satisfaccions més grans de la nostra associació.