Estimem la natura i el seu immens coneixement que encara no acabem de comprendre: ocells i peixos que naveguen sense GPS ni satèl·lit, o éssers vius que detecten exactament els nutrients que necessiten. Estimem també la cultura que ens permet aprendre amb consciència. No hi ha una dicotomia entre natura i cultura; només a través de la cultura podem comprendre la rellevància real de la natura.

Davant d’això, cal preguntar-nos: per què hi ha gent que no vol aprendre? I per què hi ha qui no vol que aprenguem? Pero la veritat és que som millors del que sovint es diu. Estem massa acostumats a una sobrerepresentació de la perspectiva negacionista i de les pitjors versions de l’ésser humà, però les enquestes indiquen que la majoria de la població està realment preocupada pel medi ambient i disposada a donar suport a accions concretes per protegir-lo.

Malauradament, existeix un obstruccionisme dedicat a alentir l’avanç, a sembrar dubtes i a difondre la perversa idea que buscar el bé comú és una qüestió elitista. Avui és un dia per recordar que només la cultura i l’educació poden situar la natura en el centre de les nostres prioritats.

L’aprenentatge és un procés personal que neix de dins. Com deia la filosofia clàssica, aprendre no és omplir un sac buit, sinó “donar a llum” el coneixement a través de l’experiència. Quan aprenem, no només memoritzem dades; entenem el món i canviem la nostra manera de mirar-lo. Transformem els nostres valors, els nostres hàbits i la nostra capacitat de judici. En clau ecològica, això significa entendre que estem connectats amb el medi, la societat i la salut, fent-nos conscients de l’impacte que tenim al planeta.

L’educació és el pont entre el canvi personal i el social. Les escoles, els tallers i les iniciatives de ciutadania activa ens ajuden a reconèixer problemes comuns i a cercar solucions junts. Els nous hàbits, si es practiquen cada dia, no es queden només en nosaltres: influeixen en qui ens envolta i ajuden a difondre comportaments més sostenibles.

Quan cada vegada més persones canvien valors i accions, la cultura mateixa es transforma. Les bones pràctiques esdevenen discurs comú i l’aprenentatge individual esdevé una educació capaç de canviar la societat. Persones més conscients creen comunitats més sostenibles i ciutadans més preparats per afrontar els reptes ambientals i cívics amb responsabilitat.

A més, l’acció climàtica i ambiental, quan és col·lectiva, és més fàcil. Els seus beneficis són per a tothom, però també són un bàlsam personal: rumiar els problemes ambientals en solitari pot portar a la frustració i a l’ecoansietat; en canvi, l’acció compartida ens protegeix emocionalment.

Què ens aconsellen les veus expertes?

1. Revisar les excuses limitants: Com totes les excuses, contenen algun element de veritat, però no podem deixar que ens paralitzin.
2. Obrir espais per a la creativitat: Amb una caixa d’eines més gran, les nostres opcions augmenten.
3. Rebutjar la polarització: No caiguem en la trampa de l’obstruccionisme ni de les fake news que busquen desmobilitzar-nos.
4. Reconstruir la confiança amb les institucions públiques i treballar per futurs eutòpics: aquells escenaris desitjables i possibles, ideals de bé als quals ens podem apropar si passem a l’acció.

L’educació és l’arma més poderosa. Celebrem el Dia Internacional de l’Educació Ambiental passant de la consciència a l’acció col·lectiva!