No és el més habitual que una psicòloga acabi vinculada a l’estudi de la fauna marina, però té tot el sentit si el que ens interessa estudiar és el comportament de la fauna salvatge. Aquest és el cas de la Montse Valls, psicòloga barcelonina de 41 anys. La psicologia d’empresa la va portar a treballar en formacions i selecció de personal en departaments de recursos humans. D’altra banda, l’interès pel comportament animal la va motivar a formar-se en etologia, buscant aprendre els comportaments més genuïns, no tant el de les espècies domesticades o animals de granja, sinó de la fauna salvatge.

Amb aquesta especialització va poder recuperar la seva passió pels animals, viva des de la infantesa, i, alhora, redirigir la seva carrera cap a la natura i la fauna.

Precisament durant una estada de voluntariat al CRAM es van conèixer un grup de persones que van veure que hi havia un gran desconeixement de la fauna marina de la nostra costa. Junts van començar a treballar per donar resposta a aquesta necessitat de divulgar el valor ecològic que tenen les nostres costes, i això va ser la llavor de l’Associació Cetàcea.

Com va néixer l’entitat?

L’amor pel mar va fer que ens trobéssim un grup de persones de perfils diversos, de biologia, de geologia, d’educació ambiental, jo etòloga….. fent voluntariat amb fauna marina.

Ens va impactar com la gent se sorprenia en saber de les balenes i dofins i la fauna que viu a la nostra costa. Algunes persones no ens creien quan explicàvem el tipus de cetacis que es podien veure, i altres fins i tot deien que tenien por de banyar-se a la platja sabent això!

Vam sentir que calia fer molta divulgació per superar aquell desconeixement. Si la majoria de persones no saben que aquests animals viuen al mar davant de casa, és molt difícil donar peu a comportaments i polítiques respectuosos amb la natura. La desconeixença fa que no ens preocupem de l’estat de les nostres costes.

I així vam crear l’Associació Cetàcea, el 2012.

Quina és la vostra missió?
La missió de l’Associació Cetàcea és fer divulgació i recerca, i alhora oferir una alternativa als zoològics i delfinaris.

S’ha creat una artificialitat tan gran a les platges i al mar que la gent ha perdut la visió del que és, i, en primer lloc, cal aprendre a respectar que el mar és natura. No s’ha de tenir por de la fauna que viu a la nostra costa, al contrari, cal tenir por si un dia no hi és!

Quins projectes dueu a terme?

Ens organitzem en tres pilars.

Des de Cetacea col·laborem amb el Ministerio de Transición Ecològica i amb la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat, aportant dades dels albiraments de cetacis. El projecte va començar el 2013, sortim a navegar i fem transectes on fotografiem les aletes dorsals, amb les que identifiquem cada individu (les aletes són com les anelles dels ocells) i també prenem nota del comportament, l’estona que passen sota l’aigua…

Portem quasi 10 anys i encara manquen moltes dades sobre la fenologia d’aquestes espècies, però ens sentim orgullosos de la nostra feina, ja que els nostres estudis, que es realitzen de forma metòdica i durant tot l’any, aporten dades molt valuoses per conèixer millor les poblacions de cetacis i aus marines del nostre litoral.

I els altres?

També fem xerrades de navegació responsable amb cetacis: els usuaris del mar han de saber que es tracta d’animals protegits, que no es poden apropar a menys de 60 m, han de mantenir velocitat per sota de 4 nusos, que no pots tallar-los la trajectòria ni banyar-te amb ells i saber interpretar quan els cetacis et diuen que els estàs molestant.

Això connecta amb el tercer pilar de Cetàcea, on busquem donar una alternativa als zoològics i delfinaris. Nosaltres defensem que la millor manera de conèixer la fauna és en el seu entorn natural, respectant-la des de la distància. La nostra principal tècnica d’estudi, la foto-identificació, és molt poc invasiva, consisteix a realitzar fotografies de les aletes a certa distància. Les sortides a navegar del Projecte de Fotoidentificació representen una alternativa als dofinaris i zoològics, on podem observar i gaudir del comportament natural dels cetacis, que no té res a veure amb el comportament que exhibeixen en captivitat.

Abans la gent anava al zoo i no es plantejava si era o no ètic tenir un animal tancat per al nostre entreteniment, però crec que ara hi ha una visió més empàtica i un interès creixent per la natura. És cert que hi ha hagut una gran desconnexió de la natura, molts ja hem crescut en un entorn molt urbanitzat, i hi ha persones que realment saben molt poc de natura. Les nostres sortides donen l’oportunitat de viure la natura en primera persona, i a vegades, hem de recordar que deixin el telèfon i mirin amb els ulls els dofins, ja que no és el mateix que veureu rere la pantalla.

Teniu projectes amb altres espècies?

Doncs si, amb el Projecte Plomes al mar agafem dades d’aus marines: anotem la posició, si volen, o són a l’aigua, fotografies… Es poden veure mascarells, frarets, espècies en migració…

I amb el projecte de ciència ciutadana Amics del Mar recollim dades d’albirament de cetacis de tot el mar Catalano Balear, que ens envien persones que els han detectat.

En quins espais naturals actueu?

La nostra zona d’estudi és el Garraf: entre Castelldefels i Segur de Calafell i 25 milles mar endins.

A més a més, en aquesta zona s’hi troben dues àrees protegides dins de la Xarxa Natura 2000, que donen protecció al dofí mular, a la tortuga careta i a una vintena d’espècies d’aus marines. Es tracta de la Zona d’Especial Conservació Costes del Garraf i la Zona d’Especial Conservació per a les Aus Espai Marí Baix Llobregat – Garraf. Mar endins, l’àrea queda parcialment coberta per la Zona d’Especial Protecció d’Interès per al Mediterrani del Corredor de Cetacis del Mediterrani.

Altres entitats estudien altres zones de la Mediterrània, i és interessant compartir dades, ja que ens podem trobar els mateixos individus i d’aquesta manera podem deduir els seus moviments i la seva distribució. Per aquest motiu és molt important compartir les dades i buscar col·laboracions, ja que és una forma de multiplicar el coneixement. La prioritat són els cetacis, i com deia abans, per protegir cal conèixer, i aquests animals es mouen molt. L’Impacte amb embarcacions és un dels problemes més freqüents dels grans cetacis, i a partir d’una determinada velocitat pot resultar mortal, per això és rellevant conèixer els seus moviments i la problemàtica que pot generar l’intens tràfic marítim a la Mediterrània, a fi d’establir propostes de conservació.

Com és la teva feina a l’entitat?

Part de la meva feina consisteix en la planificació de les sortides de navegació i de tota la logística necessària, amb la tripulació, les persones voluntàries i les visitants. A les sortides també realitzo la presa de dades i també participo en les xerrades i cursos.

Quins són els principals problemes que us heu trobat?

El mar Mediterrani està molt contaminat i aquesta és una de les principals problemàtiques. Tenim espècies en perill d’extinció o vulnerables i elements com el tràfic marítim, la contaminació acústica, la sobrepesca, les arts de pesca poc selectives, i els plàstics i els residus. Tot acaba al mar i perjudica els ecosistemes i els animals que els habiten.

Quin aspecte us ha influït o condicionat més?

Com a entitat ens costa molt trobar finançament, i la majoria d’accions les fem des del voluntariat. Això vol dir que les persones implicades a Cetàcea treballen i dediquen a l’associació el temps lliure, fet que dificulta poder dur a terme alguns projectes, per exemple, amb les escoles, ja que coincideix amb els horaris laborals.

En positiu he de dir que els voluntaris són meravellosos i transmeten la seva passió a les persones que venen a conèixer de primera mà el nostre projecte!

Treballeu en xarxa?

Ens agrada col·laborar i busquem entitats amb filosofies semblants. Recopilem informació i cedim les nostres dades. De moment encara no ens hem plantejat fer custòdia perquè al mar ho veiem molt difícil. Som socis també de la Xarxa per a la Conservació de la Natura.

Quantes persones componen l’entitat?

Som 17 sòcies i un grup d’aproximadament 15 voluntaris de camp. També tenim la figura de l’Amic de Cetàcea, persones que paguen una quota anual de 40€ i tenen prioritat i descompte en sortides a navegar, i en cursos i altres activitats que organitza l’associació… I després seguidors i persones que venen puntualment …

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?

Crec que cada vegada tenim més visibilitat, i és bastant per mèrits propis perquè ens moven per les xarxes i invertim molt de temps en l’elaboració i edició de contingut des de la nostra àrea de comunicació. La gent cada vegada mostra més interès per la natura i crec que el nostre contingut cada vegada es valora més.

La premsa també comparteix bastant les nostres notícies, i això és d’agrair, però també s’ha de dir que moltes vegades el sensacionalisme mediàtic provoca molta desinformació, i malauradament quan fem notes de premsa hem de vigilar que no es desvirtuïn les nostres paraules i fins i tot hem de demanar correccions posteriors a les nostres entrevistes, ja que es realitzen afirmacions en el nostre nom que no són correctes.

Quins són els vostres projectes de futur?

Ens agradaria ampliar els projectes d’educació ambiental creant activitats per escoles amb més recursos visuals. Les nostres sortides no són aptes per menors de 14 anys, ja que són moltes hores de navegació, i per tant ens agradaria poder ampliar la nostra oferta d’activitats educatives per poder arribar a aquest públic més infantil. Són el futur i no els volem deixar de banda.

Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat? Com es pot participar?
El cor de l’Associació Cetàcea és voluntari. Portem 10 anys treballant des del voluntariat, i ara podem tenir una persona contractada a mitja jornada a l’equip tècnic.

Sempre necessitem voluntaris, fotògrafs, gent que ens ajudi a omplir les fitxes, classificar les imatges. No és un voluntariat puntual, cal una formació per aprendre els protocols, cal entendre que sortir a navegar a l’hivern pot ser dur i que potser et toca tornar sense haver albirat cetacis. Cal persones responsables i compromeses .

Són persones de perfils diversos: alguns biòlegs, educadors ambientals, aficionats a la fotografia de natura i en general persones de tots tipus amants de la natura que gaudeixen amb el mar.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?

En aquests 10 anys, hi ha hagut moments meravellosos.

Un dia, aquesta última temporada, vam albirar 2 rorquals comuns alimentant-se, la segona balena més gran del món: l’aigua aquell dia era un mirall i una es va capbussar i va passar sota l’embarcació… va ser com estar dins d’un documental del National Geographic!

Fa poc, al mes de juny, durant una sortida, vam veure unes aletes diferents de la llunyania, ens vam acostar als cetacis per comprovar que efectivament es tractava de caps d’olla negres, una espècie que no havíem vist mai a la zona en 10 anys d’estudi! Va ser molt emocionant i interessant poder observar el seu comportament i escoltar els xiulets que feien al costat de l’embarcació.