El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB) és una de les organitzacions ecologistes veteranes de Catalunya. Va començar a actuar als anys ’80, tot i que es va formalitzar el 1991: 33 anys de trajectòria on s’han alternat etapes de quietud i altres de més dinamisme, com és el cas dels darrers 5 anys.

Després de diversos anys implicat en el grup, a la darrera assemblea que es va celebrar fa poques setmanes, Hèctor Aranda, periodista de 49 anys i amant de la història, n’ha estat nomenat president. Hi parlem per conèixer més bé aquesta entitat i com poder-nos implicar.

Quan vas entrar en contacte amb el món ambiental i amb el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà?

Em vaig criar al Vallès, a Bigues i Riells, on, des de ben jovenet, havia fet de voluntari forestal donant suport als Agents Rurals amb el manteniment de fonts, camins, i amb la prevenció d’incendis els estius. De fet, els grans focs del 94 em van agafar fent voluntariat, amb només 20 anys. Recordo perfectament com els voluntaris ens vam sentir molt sols jugant-nos la pell al Vallès, al Berguedà, a Collbató…

Poc després em vaig traslladar a viure a Berga. Al Berguedà ben aviat vaig entrar en contacte amb la plataforma Via Lliure, que advocava pel retorn del ferrocarril a la comarca, i amb altres moviments socioambientals de la zona, com el Grup de Defensa de la Natura.

El fet que professionalment comencés a treballar en la premsa local em va permetre voltar i conèixer moltes realitats del territori. I sobretot , entendre que la natura és espai de vida, vegetal i animal, i també de vida humana, i que hem de cuidar aquesta connexió. El paisatge i la biodiversitat estan relacionats amb la ramaderia, amb el turisme, i per això necessitem la gent al territori que hi visqui i en prengui cura.

En els darrers anys he vist tancar moltes explotacions, abandonar masies i terres de conreu, amb el risc que això comporta per als incendis en context de crisi climàtica… Hem vist a la comarca situacions paradoxals on la gent del territori no s’ha sentit protegida enfront dels visitants, siguin turistes, moters o runners… Crec que hi ha molta incomprensió amb el Berguedà, que és una comarca de muntanya amb una història vinculada amb la mineria i el tèxtil. Avui pateix un despoblament lligat a la manca d’allotjament, que es desvia cap al turisme, i a la pèrdua de serveis públics, com el tancament de consultoris mèdics…

Al Grup de Defensa de la Natura entenem que la natura és un actiu que cal respectar perquè pugui acollir vida, també de les persones.

Com va néixer l’entitat i quina és la seva missió?

El GDNB va néixer oficialment el 1991, però s’havia gestat com a mobilització social als anys 80, sobretot arrel d’un projecte urbanístic a la zona de la masia de l’Estany. En aquell moment, la indústria tèxtil de la comarca, que havia arribat a tenir 16 colònies tèxtils a la comarca,  ja havia plegat. El 1976 s’havia inaugurat el pantà de la Baells, causant una important ferida al territori. I quedava encara l’activitat minera amb impactes molt importants com les mines a celobert, o la central tèrmica de Cercs. La creació del Parc Natural del Cadí va ajudar a posar en valor la natura, ja que fins aquell moment la muntanya era vista com a patrimoni extractiu.

La central, que no comptava amb filtres adequats, va generar episodis de pluja àcida: es van observar els impactes directes en els boscos, la fauna i en la salut de la persones. Va ser precisament arrel de l’alarma dels metges de la zona que van detectar un elevat nombre de casos de càncer, i de veterinaris que havien detectat malalties en el bestiar, que es va acabar interposant una denúncia i el 1989 l’empresa va ser condemnada per delicte ecològic. Va ser la primera empresa de l’estat condemnada per un afer mediambiental.

En aquest context social havia nascut el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, que sempre ha tingut dues línies de treball. D’una banda, la divulgació de la natura: la flora, la fauna, els ocells, els camins… De l’altra la defensa del territori: fem al·legacions, presentem mocions, organitzem concentracions i activisme de carrer.  

En aquests anys hem organitzat moltes activitats naturalístiques, hem publicat un catàleg de camins rurals, hem recuperat la via del tramvia de sang, i hem organitzat campanyes sonades com la campanya contra el fracking a Viver i Serrateix. 

En quins espais naturals actueu?

Actuem a tota la comarca, on activem la defensa quan detectem o rebem alguna denúncia.

Col·laborem amb altres moviments, com la Plataforma Pirineu Viu (derivada de Stop JJOO), la Plataforma Salvem Coll de Pal o la Plataforma Anti-Incineradora de Cercs.

Les zones de Rasos de Peguera i Coll de Pal és on hem fet més seguiment naturalista.

Quins projectes dueu a terme?

Ens hem proposat posicionar-nos activament per aportar solucions a l’actual crisi climàtica i ecològica. Per això estem treballant en una campanya per difondre la importància del Decreixement. Elaborem documents, organitzem cicles de xerrades, i aportem suggeriments per als ajuntaments, als diferents sectors i també per les famílies.

La nostra trajectòria ha estat molt reactiva a les agressions, a les que responem activant la defensa del territori, però també volem ser actius amb les proposicions.

Creiem en l’aposta per les energies renovables, però creiem que ha d’estar feta en condicions, no trinxant el paisatge i els hàbitats de qualitat. I felicitem la comarca per haver estat pionera, per exemple, amb el porta a porta dels residus, però creiem que el missatge ha d’anar més enllà del reciclatge i cal posar en el debat la necessitat de reducció.

Com us organitzeu?

Ara mateix som 83 socis i sòcies que ens reunim cada 3 setmanes. Algunes persones no venen a totes les reunions però sí a les activitats, on també venen altres persones simpatitzants.

Ens organitzem per comissions: defensa, comunicació, caixes niu, marxandatge, etc.

A més a més, col·laborem amb altres entitats de la comarca, com Adeffa, la Plataforma Anti-Incineradora  o les associacions relacionades amb les antigues colònies industrials i promovem trobades amb col·lectius de la comarca, com vam fer amb els propietaris forestals del Cadí.

Quina és la teva tasca a l’entitat?

Estic al grup des de fa més de 20 anys, tot i que em vaig fer soci més tard. He estat a la junta, en diverses comissions, i des de fa pocs dies en sóc el president. Sóc a la comissió de defensa, des d’on preparem les al·legacions i les mocions.

Com es pot participar en el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà?

Convidem, en primer lloc, a seguir-nos a les xarxes socials, on publiquem les nostres activitats i també el calendari de reunions. Les reunions són obertes i qui vulgui donar un cop de mà és benvingut, tant a les activitats puntuals com unint-se a una de les comissions.

Quins són els principals problemes que us heu trobat?

Com moltes entitats veteranes, hi ha hagut períodes on ha estat difícil mantenir la mobilització constant dels socis, i per això de vegades ha costat planificar una agenda continuada. Al GDNB tots som voluntaris, i no hi ha cap persona alliberada que es pugui dedicar amb dedicació exclusiva.

D’altra part, a escala general, reconec que és frustrant per tot el moviment ecologista tenir petites victòries tàctiques, però patim una derrota estratègica global. Crec que la conservació no es pot fer només de manera voluntària, ha d’anar acompanyada per regulacions que la blindin. Però sovint és la mateixa administració que proposa projectes de gran impacte ambiental… Malauradament, sóc molt crític i pessimista en veure com actuen les administracions de vegades.

Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat?

L’activisme i el voluntariat ambiental és bàsic: tots som voluntaris i ens deixem la pell en les accions que fem. El que més ens satisfà és difondre el nostre missatge entre joves, escoles o propietaris.

Personalment crec que implicar-te et fa sentir com a mínim la satisfacció d’estar fent alguna cosa. Jo no em puc quedar a casa quiet sense fer res… Hem de fer alguna cosa! Val la pena intentar preservar la vida! Em poden passar per sobre, sí, però com a mínim ho haurem intentat!

Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?

Quins són els vostres projectes de futur?

Continuar amb els projectes i sobretot continuar difonent la idea que hi ha un món alternatiu. Hem de fer molta difusió entre la gent jove, que és la que agafarà el relleu, i donar-los les eines per poder fer-ho possible.

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?

De vegades, quan estàs amb gent en la natura i de sobte a l’horitzó apareix, per exemple, un trencalòs… aleshores es fa un silenci i tothom calla: són aquests moments màgics que et fan recordar perquè estàs fent el que estàs fent!