Vols fer voluntariat ambiental però et perds amb alguns termes? No et preocupis, t’ho expliquem fàcil!

Quan t’hi fixes, el món del medi ambient està ple de paraules que semblen de ciència ficció: Bioblitz, rewilding, ciència ciutadana… Però no et deixis intimidar! Aquestes paraules no són més que claus que obren la porta per entendre què passa a la natura i  a saber com tu, amb les teves ganes i el teu temps, pots fer la teva aportació.

Aquí tens 10 conceptes curiosos que t’ajudaran a parlar el mateix idioma que altres persones voluntàries, científiquess i activistes i, sobretot, a entendre millor per què és tan important cuidar el nostre planeta.

No cal ser expert: només cal ganes de posar-se mans a l’obra!

1. Bioblitz: un safari de biodiversitat

Què és un Bioblitz? És una aventura exprés per descobrir la natura!

Imagina que durant un dia (o unes hores) et converteixes en detectiu de la natura , amb una missió molt clara: trobar, identificar i registrar tantes espècies com sigui possible en un lloc concret —pot ser un parc, una platja, un bosc o fins i tot un racó urbà.

No cal ser expert! En un Bioblitz hi participa tothom: científics, naturalistes, famílies, estudiants, curiosos… És com un gran safari de biodiversitat, però sense marxar lluny. El que compta és l’entusiasme i les ganes de mirar amb ulls nous el que ens envolta.

Fes una foto a una papallona, grava el cant d’un ocell, busca rastres d’animals o identifica plantes amb una app com iNaturalist o Minke… Tot compta!

Al final, el que obtenim és una radiografia viva de la biodiversitat del lloc, feta entre tots i en molt poc temps. I a més, ens ho passem genial, coneixem gent i aprenem un munt.

Però no és només un divertimento naturalista. El que es recull durant un Bioblitz serveix per la recerca científica. Tota aquesta informació ajuda els investigadors i gestores ambientals a saber quines espècies viuen en un lloc, si n’hi ha d’amenaçades, si hi ha canvis en la biodiversitat… És a dir, dades reals que compten!

I tot això gràcies a la participació ciutadana.

2. Ciència Ciutadana: Quan la ciència surt del laboratori… i entra al teu mòbil!

La ciència ciutadana és això tan fantàstic que passa quan la gent comuna –com tu i com jo– dona un cop de mà a la ciència. No cal bata blanca ni ser una persona experta: només cal tenir ganes de col·laborar, algunes estones de temps lliure,  i, sovint, una app al mòbil. 

Amb una foto d’un ocell, un apunt sobre la floració d’una planta, o una observació de l’estat d’un riu, pots contribuir a projectes científics reals. I no és només per fer bonic: aquestes dades ajuden els científics i les administracions a entendre millor el nostre entorn i a prendre decisions per protegir-lo.

És com fer de científic a temps parcial… però sense exàmens i a l’aire lliure! 

En resum: la ciència ciutadana és la participació activa de la societat en projectes de recerca científica. Mitjançant aplicacions mòbils i plataformes digitals, qualsevol persona pot aportar dades sobre biodiversitat, qualitat de l’aigua o seguiment d’espècies. Aquestes dades són fonamentals per ajudar científics i administracions a prendre decisions informades per a la conservació del medi ambient.

3. Solucions Basades en la Natura: Quan la natura es converteix en part de la solució!

Pensa-hi un moment: com s’ho ha fet la natura durant milers d’anys per adaptar-se, sobreviure i crear vida a tot arreu? Potser hauríem de fer com els bons alumnes… preguntar-li i escoltar les seves solucions.

Les Solucions Basades en la Natura (o SBN, per als amics) són aquelles idees brillants que ens demostren que la natura no només s’ha de protegir… també ens pot ajudar!  

Per exemple, en lloc de construir murs per evitar inundacions, podem restaurar una zona humida, que actuarà com una esponja natural. Així, protegim el territori i, de pas, tornem a donar espai a la biodiversitat. 

Quan fem voluntariat ambiental, aplicar les SBN vol dir renaturalitzar espais, plantar vegetació autòctona, cuidar rius i boscos… Això fa que els ecosistemes siguin més resistents i preparats per als reptes del futur.

En resum: fer les paus amb la natura, escoltar-la i treballar colze a colze amb ella. Perquè ella, d’això, en sap un munt! 

4. Serveis Ecosistèmics: Quan la natura fa feina… sense que ens n’adonem!

Els serveis ecosistèmics són els regals quotidians que ens fa la natura, encara que sovint no en siguem conscients. Ens dona aire net per respirar, aigua clara per beure, pol·linització perquè hi hagi fruites i verdures… i fins i tot boscos que ens fan de paraigua quan plou massa! 

És com si la natura fos una gran empresa que treballa 24/7, gratis i sense fer soroll, cuidant-nos constantment. Però… com tota empresa, si no la cuidem, pot deixar de funcionar. 

Per això, el voluntariat ambiental és clau: restaurar un bosc, netejar un riu o ajudar a conservar un hàbitat no només és fer un bon gest, sinó assegurar que aquests serveis tan essencials continuïn arribant-nos cada dia.

Perquè, siguem sincers… sense la natura, la nostra vida no funcionaria! 

 5. One Health – Salut Planetària: Tot està connectat… més del que ens pensem!

One Health (o Salut Planetària) és una manera molt senzilla —i alhora molt poderosa— de dir que la salut de les persones, dels animals i del planeta van totes juntes de la mà: una sola salut. 

Quan destruïm boscos, contaminem rius o forcem els ecosistemes, també estem posant en risc la nostra pròpia salut. Ho hem vist amb pandèmies, amb onades de calor o amb noves malalties que apareixen per sorpresa.

One health és una estratègia global, reconeguda per institucions de tot el món, que diu clar i català: no podem cuidar-nos si no cuidem el planeta . La contaminació, la pèrdua de biodiversitat o el canvi climàtic afecten la nostra salut física i mental. I, alhora, moltes malalties tenen l’origen en desequilibris ambientals que podríem evitar.

Per això, One Health proposa una mirada transversal i cooperativa: que científics, metges, veterinaris, ambientòlegs i ciutadania col·laborem com un gran equip per cuidar “una sola salut”: la del conjunt del planeta.

I sí! Aquí és on el voluntariat ambiental juga un paper clau: protegir un ecosistema, ajudar en projectes de biodiversitat o participar en iniciatives comunitàries és també una manera de cuidar la salut de tothom.

 Perquè quan la natura respira, nosaltres també respirem millor! 

6. Els Límits Planetaris i l’Economia del Donut – El planeta no és infinit (i el donut tampoc!)

Imagina’t que el planeta Terra és com un gran donut gegant. Però no et pensis que tot és xocolata o sucre! Aquest donut tan especial ens ajuda a entendre on està el punt just entre cuidar el planeta i garantir una vida digna per a tothom.

 Els Límits Planetaris són com les línies vermelles de la natura: ens diuen fins on podem estirar la corda sense trencar-la. Són nou fronteres ecològiques, com el canvi climàtic, la biodiversitat o la contaminació química, que no hauríem de sobrepassar si volem continuar vivint en un planeta saludable.

 Aquí entra l’Economia del Donut, que ens diu: “Troba l’equilibri entre el forat (on hi ha mancances socials com pobresa, fam o manca de salut) i la cobertura exterior (que són els límits de la Terra que no podem sobrepassar)”.

En resum:

• Al centre del donut hi ha els mínims socials que cal garantir per viure amb dignitat.
  
• A l’exterior del donut, hi ha els límits ecològics que no podem trencar si no volem que el planeta es posi malalt.
  
• I al mig del donut? El lloc ideal!  És on podem viure bé sense fer malbé el planeta.
  

Quan fem voluntariat ambiental, estem posant el nostre granet de sorra per acostar-nos a aquest punt dolç del donut: plantem futur, cuidem ecosistemes i fem créixer una economia més justa i sostenible.

 Perquè el món no és infinit, però si el cuidem… pot ser deliciós!

7. Infraestructura Verda i Blava – Una xarxa natural amb molts poders

A diferència de les infraestructures de formigó i asfalt, que sovint tenen només una funció, la infraestructura verda i blava fa moltes feines alhora —i les fa de manera natural i molt eficient.

La infraestructura verda i blava és molt més que arbres i rius bonics: és una xarxa de zones naturals i seminaturals, com boscos, parcs, camps, platges, aiguamolls, rieres… que es planifica i gestiona de manera estratègica per oferir un munt de beneficis, també coneguts com serveis ecosistèmics (torna al punt 4!).

Segons la Comissió Europea aquesta infraestructura està pensada per protegir la natura i, alhora, millorar la nostra qualitat de vida. És a dir, ens dona aire net, regula la temperatura, reté l’aigua de la pluja per evitar inundacions, ens ofereix espais per fer esport o relaxar-nos… i molt més!

Quan participem en voluntariat ambiental, estem col·laborant perquè aquesta xarxa natural funcioni com cal: cuidem els espais, connectem hàbitats i ajudem a garantir que la natura pugui continuar fent la seva feina… que també és la nostra.

 Una natura ben connectada és una natura que funciona. I nosaltres en som part!

 9. Rewilding – Deixem que la natura torni a fer de natura!

El rewilding és com prémer el botó de “reinici salvatge” a la natura. Vol dir restaurar ecosistemes perquè tornin a funcionar com ho feien abans que els humans hi fiquéssim massa mà. Sovint es promou reintroduint espècies clau (com llúdrigues, voltors o cavalls salvatges) que havien desaparegut.

L’objectiu? Que la natura es pugui autoregular i regenerar sola, sense necessitat que anem darrere amb rasclets, regadores o dragues. És confiar que, amb una mica d’ajuda inicial, ella se’n surt molt bé tota sola —porta milions d’anys fent-ho!

Molts projectes de voluntariat ambiental es basen en el rewilding: es recuperen prats florits, es recuperen fonts i punts d’aigua, s’eliminen espècies invasores o es crea espai perquè torni la fauna.

 Cada acció és una empenta perquè el bosc, el riu o la muntanya tornin a respirar amb llibertat.

 Fer voluntariat amb aquesta mirada no és només plantar arbres —és formar part d’un pla salvatgement intel·ligent per regenerar el planeta.
Preparat per donar un cop de mà… i deixar que la natura faci la resta?

10. Les tres mosqueteres de la terra: Agroecologia, Permacultura i Agricultura Regenerativa
 

Tres amigues inseparables que tenen molt clar com cal cuidar la terra: amb respecte, intel·ligència, ciència i bon humor. Totes tres aposten per una agricultura que no explota la natura, sinó que hi fa amistat. I sí, el voluntariat ambiental pot ser una gran aliada seva!

L’agroecologia és una visió científica i social que uneix l’ecologia amb l’agricultura i la justícia social. Defensa sistemes agrícoles que siguin justos amb les persones i saludables per al planeta, i no baules d’un sistema industrial i despersonalitzat. Dóna suport a petits productors, circuits curts i terres plenes de vida. És la mosquetera activista: una mica rebel i molt compromesa.

 Permacultura és una  paraula que  ve de “cultura permanent”, perquè es tracta de dissenyar sistemes agrícoles i humans que no s’esgotin, sinó que es regenerin. És un conjunt de pràctiques i formes de pensar basats en l’estudi cientific que imiten els ecosistemes naturals per crear una producció molt eficient en energia (manual o mecànica) i profundament respectuosa amb els éssers vius i les seves interrelacions. És la mosquetera filosòfica: observa i pensa molt abans d’actuar, però quan actua, ho fa amb una saviesa ancestral.

L’agricultura Regenerativa  no només evita fer mal al sòl i al paisatge, sinó que els millora activament. Amb tècniques com la cobertura vegetal, la rotació de cultius o la ramaderia ben gestionada, es potencia la biodiversitat, es recupera la fertilitat del sòl i es tanca el cicle dels nutrients. És la doctora que cura, i allà on va, fa  revifar la terra.

Vols donar un cop de mà a aquestes tres valentes? Apunta’t a una activitat de voluntariat rural o agroecològic i ajuda a fer créixer aliments, comunitats i esperança!

10. Custòdia del territori: cuidar la terra fent equip

La custòdia del territori —o land stewardship, per als que els agrada dir-ho en anglès— és com fer un pacte d’amistat per la natura. És un acord voluntari entre una entitat de conservació (una associació o fundació sense afany de lucre que es dedica a conservar la natura) i qui és propietari o gestiona un terreny, pot ser una persona, un ajuntament, … o fins i tot una comunitat!

L’objectiu? Col·laborar per conservar els hàbitats, protegir les espècies i tenir cura del paisatge. En lloc de dir a la gent què ha de fer amb els seus terrenys, la custòdia proposa sumar esforços i treballar conjuntament, des del respecte i la confiança.

Així, es creen vincles que ajuden a fer que la natura estigui més protegida… i que la gent s’hi senti més vinculada. Perquè quan treballem plegats, cuidar la terra és molt més fàcil (i gratificant!).