Per als apassionats de la botànica, la fascinació per les plantes, els seus colors i les seves formes és el motor que ens connecta amb l’entorn. Sota aquesta premissa neix Flora Catalana, una entitat que canalitza aquesta curiositat organitzant sortides i excursions al llarg de tot el territori per divulgar i protegir el patrimoni vegetal. En aquesta entrevista conversem amb el seu president per conèixer quins projectes tenen en marxa i com encomanar aquest amor per la natura a la societat.

Com ha sorgit la teva implicació amb la natura?

Soc fill de pagesos i la meva relació amb la natura ve pràcticament des que vaig néixer. El meu pare era pagès i, de petit, sovint me n’anava amb ell al camp. Recordo les hores que passava sota l’ombra dels garrofers mentre ell llaurava amb el tractor amunt i avall. Potser, vist des de fora, podia semblar avorrit per a un nen, però per mi aquell espai era tot un univers. Allà hi descobria insectes, aranyes, escarabats, líquens, plantes… Cada racó despertava preguntes i curiositat. Passava hores observant i intentant entendre tot allò que tenia al davant. Moltes preguntes no tenien resposta immediata, i això encara em motivava més a buscar informació i aprendre.

Crec que el contacte directe amb la natura des de petit et marca profundament. En el meu cas, em va despertar una necessitat constant d’observar, entendre i sentir-me part del medi natural. Amb els anys, aquesta vinculació no ha fet més que créixer. De fet, avui dia sento que necessito aquesta connexió amb la natura per trobar-me bé.

Amb el temps també he aprofundit en el coneixement de les plantes i la botànica, tant des de la formació com des de l’experiència personal, però l’origen de tot continua sent aquell nen que passava les tardes sota un garrofer descobrint un món immens en les coses petites.

Com va néixer Flora Catalana?

L’entitat va néixer a partir d’un grup d’amics apassionats per la flora i les sortides de camp. Inicialment, compartint excursions i observacions pel territori, després, un dels membres va crear una pàgina web on penjaven fotografies i informació de les plantes que anaven identificant. Aquestes sortides van començar a despertar interès i, a poc a poc, s’hi va anar sumant més gent, amb col·laboracions amb ajuntaments i convidant a veïns a participar en les sortides.

Jo m’hi vaig incorporar uns anys més tard, quan aquest grup ja s’estava consolidant. Amb el temps, el projecte va fer-se prou gran perquè sorgís la necessitat d’estructurar-lo i formalitzar-lo com a associació. Arran d’això, un petit grup de persones vam decidir implicar-nos per constituir formalment l’associació. Allò va ser l’embrió del que avui és Flora Catalana, una entitat que ha crescut molt durant els darrers anys tant en activitats com en nombre de socis.

Quina és la missió de l’entitat?

La missió principal de Flora Catalana és difondre i divulgar el coneixement de la flora del nostre territori, no només des d’un punt de vista estrictament botànic, sinó també etnobotànic i històric. Ens interessa entendre com són les plantes, on viuen, en quins ecosistemes es desenvolupen i quines relacions estableixen amb altres espècies, però també quin paper han tingut tradicionalment en la vida de les persones.

Sovint es coneixen sobretot els usos medicinals de les plantes, però també treballem altres àmbits vinculats a la cultura popular i als coneixements tradicionals associats al món vegetal. A més, considerem molt valuós recuperar i divulgar la història de la botànica a Catalunya. Creiem que entendre d’on venim ajuda a valorar millor el patrimoni científic i natural que tenim avui. En aquest sentit, també impulsem publicacions i recursos divulgatius relacionats amb aquesta temàtica.

La nostra aposta és sobretot la formació i la conscienciació. Més que fer una tasca reivindicativa, volem posar el coneixement a l’abast de tothom i fomentar una connexió més profunda entre la societat i la natura.

Quins projectes dueu a terme?

Un dels projectes més emblemàtics de Flora Catalana és el catàleg de flora, una eina divulgativa i de consulta que recull pràcticament totes les espècies de plantes de Catalunya. Actualment, inclou més de 54.000 imatges i continua en constant actualització i ampliació.

També desenvolupem un projecte de creació de claus dicotòmiques de fàcil accés per facilitar la identificació de plantes, tant per part de gent amb coneixements previs com per a principiants. Estan adaptades a un format més accessible i intuïtiu, incorporant explicacions més comprensibles i imatges de suport. Avui en dia, ja permeten identificar una gran part de la flora catalana i s’usen tant en l’àmbit formatiu com universitari.

Un altre projecte destacat és la revista Milfulles, una publicació periòdica que aborda diferents àmbits relacionats amb la botànica, l’etnobotànica i la història de la botànica a Catalunya. Ja n’hem editat 10 números i hi participen nombrosos col·laboradors amb la voluntat d’oferir continguts rigorosos però alhora divulgatius.

En l’àmbit formatiu també impulsem Flor@ula, la nostra aula de formació, que ofereix cursos en línia sobre botànica, ecologia, usos tradicionals de les plantes i altres temàtiques vinculades al món vegetal. Molts d’aquests cursos inclouen també sortides de camp opcionals i compten amb participants d’arreu dels territoris catalanoparlants, i fins i tot de l’estranger.

A més, al llarg de l’any organitzem nombroses activitats a través dels grups locals i grups de treball de l’entitat: sortides de camp, tallers, jornades i activitats divulgatives vinculades als diferents àmbits de la flora i la natura. L’any passat, per exemple, es van arribar a organitzar més de setanta activitats arreu del territori.

Aquilegia vulgaris Imatge: Gerard Carrion. Associació Flora Catalana

Quantes persones sou a l’entitat?

A Flora Catalana la feina es desenvolupa íntegrament per una xarxa de voluntariat amb diferents nivells d’implicació activa. El nucli actiu de voluntaris agrupa un centenar llarg de persones, que participen de manera regular en els principals projectes de l’entitat, com ara la divulgació, la formació o la creació de continguts.

Aquest voluntariat s’estructura en grups i punts locals, que dinamitzen activitats al territori com sortides o tallers; i en grups de treball temàtics, que s’encarreguen cadascun d’un projecte com el catàleg de flora, les claus dicotòmiques, la revista Milfulles o Flor@ula. Aquesta xarxa territorial és la que permet mantenir una activitat constant i arribar a molts indrets del país. La coordinació global recau en la Junta Directiva, formada per set persones voluntàries, que orienta l’estratègia i dona coherència al conjunt de l’entitat.

Quina és la teva tasca?

En el meu cas, com a president, la meva tasca és coordinar i dinamitzar aquesta estructura, ajudar a definir les línies estratègiques de l’entitat i vetllar perquè els diferents projectes avancin. En una associació basada en el voluntariat, però, una part molt important de la feina també consisteix a mantenir la cohesió i la motivació de les persones que hi participen.

Quin paper juga el voluntariat?

El voluntariat és el pilar central de Flora Catalana i el que fa possible tot el funcionament de l’entitat. No hi ha personal assalariat, de manera que tant els projectes de divulgació com la gestió interna, la formació o les activitats de camp es desenvolupen gràcies a la implicació de persones voluntàries.

Més enllà de l’organització, el voluntariat té també un paper clau en la filosofia de l’entitat. Es basa en la motivació personal, l’interès per aprendre i la voluntat de compartir coneixement.

Com s’hi pot participar?

La participació a Flora Catalana és oberta a qualsevol persona interessada en la flora i la natura. En aquest sentit, la participació no es basa en una estructura rígida, sinó en una xarxa de persones que s’hi incorporen i hi contribueixen en funció de les seves inquietuds, coneixements i disponibilitat.

L’objectiu és poder orientar cada persona cap a l’àmbit que millor s’adapti al que busca: ja sigui la participació en grups de treball, en activitats de camp, en projectes de divulgació, en tasques de suport a la comunicació o en altres línies de l’entitat. Es tracta d’un model flexible, en què es prioritza que la col·laboració sigui motivadora i enriquidora per a la persona voluntària.

Quins són els principals reptes que us heu trobat com a entitat?

El gran repte de futur és consolidar una base social més diversa, especialment pel que fa a la participació juvenil, i garantir alhora el relleu generacional dins l’estructura de l’entitat, mantenint el creixement i la capacitat de divulgació que s’ha assolit en els darrers anys.

Creus que les entitats ambientals tenim visibilitat a Catalunya?

Des de l’entitat es percep que la natura i la conservació del medi ambient sovint no ocupen un lloc prioritari dins de les preocupacions socials generals. Això dificulta la tasca de divulgació i fa que la sensibilització ambiental arribi sobretot a persones que ja estan interessades en aquests temes, mentre que una part important de la població en queda al marge. És difícil arribar a nous públics que no estiguin vinculats a la natura. Cal crear una consciència col·lectiva sobre el medi natural més àmplia.

Com reben les activitats de natura les persones usuàries?

El retorn és majoritàriament positiu. Les persones que participen en cursos, sortides o activitats de divulgació sovint valoren molt el caràcter pràctic i aplicat del coneixement, així com la possibilitat d’aprendre en contacte directe amb la natura. Aquest retorn és, de fet, un dels principals motors de motivació per a les persones voluntàries.

Més enllà de la satisfacció dels participants, també es destaca molt el retorn personal dels mateixos voluntaris, que sovint troben en l’entitat un espai d’aprenentatge constant, de creixement personal i, en molts casos, també de relació social. Aquest intercanvi genera una dinàmica molt positiva, tot i que no està exempta de dificultats.

Ophrys apifera. Imatge: Pilar Branyas. Associació Flora Catalana.