La literatura de natura ens connecta amb quelcom ancestral.

És terrenal, és clar: ens parla de personatges de carn i ossos, d’arbres, de peixos, de roques, del vent, de les onades… Però, en fer-ho, desperta aquell no sé què que ens sacseja sense distinció, a dones i homes de totes les cultures i racons del món.
Allò que s’activa amb el simple —i físic— fet de veure néixer el primer raig de sol, de trepitjar la terra amb els peus nus, de sentir l’aigua freda d’un rierol: la consciència que som part d’un tot, d’un cicle tan antic com la vida mateixa.

Les novel·les de ficció que podem considerar “literatura de natura” tenen l’habilitat de despertar l’espiritualitat humana. Quan ens parlen de paisatges o d’animals, no ens parlen només de paisatges o d’animals: ens parlen també de la nostra ànima, feta de cicles, d’aigua, de llum.
Reconeixem dins nostre la creativitat de la natura a través de la creativitat de les paraules i de les idees, tot com a part d’un cicle de vida que ens travessa de fora a dins i de dins a fora.

Aquesta literatura ens acompanya en el retorn a una manera de sentir més autèntica, més completa, més humana i més profundament espiritual.

Aquest Sant Jordi et convidem a gaudir del plaer de les novel·les i històries amb gust de literNatura!

Comencem una llista aquí… Ens ajudes a completar-la?