Quan cau la nit, a l’hivern, el voluntariat de l’associació Taxus es distribueix per les muntanyes a la cerca de rapinyaires nocturns: ducs, òlibes, mussols… La tarragonina Alícia Jarma, membre de l’associació, ens explica com ho fan i ens presenta aquesta associació que des del Priorat, el Montsant i la Serra de Llaberia fomenta l’estudi de la natura amb implicació social, buscant sempre un impacte real en la conservació de la natura. 

Com va sorgir el teu vincle amb la natura? 

De petita m’agradava molt estar al jardí amb la meva família, i vaig tenir la idea d’estudiar veterinària. Al final, però, vaig entrar a ambientals, i va ser justament allí on vaig poder adquirir una visió de la natura amb una mirada transversal, identificant quins problemes té i com es podrien solucionar.  Vaig acabar la carrera fent el meu treball final de grau amb una estada Erasmus a Joensuu, a Finlàndia.  Aquesta experiència va ser significativa per què vaig entrar en contacte per primer cop amb l’ong finlandesa Snowchange Cooperative, amb qui vaig començar a col·laborar. Treballen en la restauració d’ecosistemes, amb un enfocament especial vers les torberes, duent a terme projectes de rewilding. La seva tasca inclou la preservació de les terres àrtiques, la protecció de la biodiversitat i la col·laboració amb comunitats indígenes, com els sami. També treballen per mantenir les tradicions culturals d’aquests pobles en perill, amb projectes a diverses regions del cercle polar àrtic.

De tornada a Barcelona vaig estar alternant els estudis del màster en conservació amb pràctiques i col·laboracions com a tècnica de biodiversitat a Finlàndia, sempre amb Snow Change. Hi he estat vinculada uns 4 anys i estic molt satisfeta del que he pogut aprendre sobre custòdia del territori, boscos madurs, rewilding… Sobretot d’haver pogut constatar l’efectivitat dels projectes: vaig poder veure com en deu anys de restauració d’una torbera es va passar d’un inventari amb tres espècies censades a identificar-ne 300!  

En paral·lel, a Catalunya, vaig buscar també projectes per implicar-me a la zona de Tarragona. Així vaig començar a participar en els censos del duc a la Serra de Montsant amb l’associació Taxus, amb qui he estat col·laborant, també, des de fa 4 anys.

Com va néixer Taxus? 

Va néixer el 2017 a partir de diverses persones naturalistes, tan de formació com d’afició, que s’havien anat coneixent en altres entitats. Compartien una mateixa visió de la conservació de la biodiversitat i van decidir donar un pas més en forma d’associació.

Quina és la missió de l’entitat?

La missió és fomentar l’estudi i la conservació de la natura mitjançant la custòdia del territori, la sensibilització social, l’educació ambiental i el coneixement del medi natural. Per nosaltres és molt important que tots els projectes que iniciem puguin ser a llarg termini per poder tenir un impacte real a la conservació o la gestió de l’hàbitat. I també considerem molt important implicar la gent del territori, perquè són les persones que millor el coneixen i poden ajudar més. Hi ha una frase que utilitzem bastant, que podria ser el nostre lema, “cal conèixer per valorar i conservar.”

En quins espais naturals actueu? 

Doncs treballem al Priorat, al Parc Natural de la Serra del Montsant, al PNIN de Poblet i a l’Espai Natural de la Serra de Llaberia. Tenim una finca en custodia a Porrera, que està  a l’Espai Natural Protegit del Riu Siurana i Planes del Priorat.

Quins projectes dueu a terme actualment? 

El projecte Noctàmbuls és el primer que vam desenvolupar, el 2019, i  té com a objectiu descriure la presència i abundància de rapinyaires nocturnes i avaluar quin és el seu estat actual, detectant els factors que afecten directament o indirectament sobre aquest grup d’ocells i assessorant en la gestió del territori per afavorir la seva conservació.

En el marc d’aquest projecte fem els censos del duc, amb la col·laboració de moltes persones voluntàries. 

Des del 2021 també fem seguiment de fauna a diferents espais naturals per valorar la seva interacció amb els visitants i com a bioindicadors del resultat de les gestions aplicades.

També col·laborem com a voluntàries amb altres projectes: tenim dos punts de seguiment de rapinyaires diürns nidificants del programa Segre de l’Institut Català d’Ornitologia, fem seguiment de migracions i també el projecte Quiro Refugis del Museu de Granollers i estem treballant amb un projecte de bioindicadors amb l’espai de Serra de Llaberia.

Quantes persones sou a l’entitat? 

Som principalment 7 persones, i fem una mica de tot, des de treball de camp fins a redacció de projectes. Estar amb una entitat és una manera d’aprendre moltes coses!  

I com és la teva tasca a l’entitat? 

Col·laboro una mica amb tot: des de redactar projectes i memòries, crear mapes, fer treball de camp, sortir a fer escoltes…  Vaig començar com a voluntària i ara col·laboro amb feina tècnica quan ens contracten per fer projectes específics. 

Quin paper juga el voluntariat? 

L’entitat mateixa es basa en el voluntariat.  A part, la implicació ciutadana per nosaltres és molt important, i estem molt orgulloses de les 180 persones voluntàries que participen en el cens del duc i del grup estable de seguiment dels nocturns al Priorat amb 20 persones. És gent que es coneix al territori, que li té estima i es vol implicar. Fan escoltes en les seves zones i ens passen les dades. Hi ha uns moments específics a l’any per fer-ho, però  també en qualsevol altre moment,  si detecten  una observació  esporàdica, ens truquen de seguida per avisar-nos si han sentit o vist alguna cosa. 

Et donen informació molt valuosa del lloc, com els llocs on era habitual trobar mussols o quants anys fa que no veuen nidificar… 

Quins són els principals problemes que us heu trobat?

Tot i que estem contentes de com ens va, el fet de ser una estructura petita i no professionalitzada, on totes tenim altres feines fora l’entitat, ens limita a no poder obrir molts fronts. També creiem que és bo mantenir-nos en els nostres projectes mirant de fer-los molt bé i sobretot garantint-los a llarg termini perquè siguin efectius. I en tot això la col·laboració del voluntariat és molt valuosa, perquè ens ajuden a arribar a molts indrets i tenir dades de molts més dies. I també la col·laboració amb altres entitats que poden tocar altres temes. 

Creus que les entitats ambientals tenim visibilitat a Catalunya?

A Catalunya no ho sé, però diria que a l’àrea de Tarragona molta gent del públic general coneix almenys una o dues entitats.  Hi ha associacions que no només fan conservació sinó que engresquen molt la gent amb voluntariat ambiental, i això facilita que arribin a ser conegudes.  Crec que programar activitats obertes i el boca-orella, són una bona manera de fer-se conèixer. 

En el nostre cas ens coneixen com “les dels mussols!”, perquè anem preguntant a tothom si han vist o sentit mussols! També fem altres coses, però realment és el nostre projecte principal, i em fa gràcia que ens coneguin per això.

Teniu algun nou projecte? 

Volem fer tasques de sensibilització, per explicar quines són les causes de l’alta mortalitat de mussols.  Durant les escoltes, de vegades, el resultat que es troba és zero. Expliquem molt bé als voluntaris i voluntàries que el zero, en biologia, és una dada que aporta molta informació, tot i que pot ser molt frustrant. Per això creiem que hem de fer algun cicle de xerrades explicant molt bé el perquè de la davallada de les poblacions, la importància dels hàbitats, de mantenir espais oberts. Serien xerrades per la ciutadania i també per la pagesia, ja que hi ha una relació amb alguns dels productes que s’apliquen al camp. 

I alhora també pensem a implicar les escoles del territori en els seguiments.

Vols destacar algun moment especial amb Taxus? 

Doncs no fa gaire, durant una escolta de pel projecte Noctàmbuls va ser molt especial perquè vam veure a la mateixa sessió mussol comú i òliba, que és una cosa no gaire habitual, perquè normalment els rapinyaires nocturns només es senten, no es veuen.

Però ara realment estem molt contentes i il·lusionades perquè acabem de rebre el Premi Josep Reig del Museu Terra, la Fundació Carulla i el PNIN de Poblet. És molt gratificant sentir que valoren la teva proposta i et donen l’oportunitat de posar-la en marxa.  Gràcies al Premi farem un estudi de la població de ratpenats al PNIN de Poblet per promourre el control biològic de plagues de les vinyes.