25/01/2025
Com aprenem? Reflexionem en el Dia Mundial de l’Educació Ambiental
Li diem educació ambiental, però li podríem dir geografia, li podríem dir biologia, o antropologia…o sociologia, o psicologia…o política…o filosofia… o paideia?
L’educació ambiental, que celebra el seu dia cada any el 26 de gener, és un procés que permet a les persones explorar els problemes ambientals, implicar-se en la resolució de problemes i actuar per millorar el medi ambient. Com a resultat, les persones desenvolupen una comprensió més profunda dels problemes ambientals i adquireixen les habilitats per prendre decisions informades i responsables.
En el món clàssic grec, la paideia era la formació integral de l’ésser humà, que no es limitava només a l’ensenyament de coneixements acadèmics, sinó que abastava també la formació ètica, moral, cívica i física. Era l’ideal d’una educació completa que permetia a l’individu desenvolupar-se plenament com a ciutadà en una comunitat. La paideia és el fruit d’un procés continu, mai complet, a través del qual la persona es realitza plenament com a subjecte autònom, conscient de sí mateixa i en harmonia amb el món. Una persona ben educada era aquella que no només tenia coneixements, sinó també els valors i les actituds per contribuir a la societat de manera activa i positiva.
Però, com aprenem?
Aprendre és el fil invisible que ens acompanya des de la curiositat de la infància fins a la saviesa de l’adultesa; és l’escola de la vida, on cada pas, cada error i cada èxit són lliçons que ens transformen. Aquesta idea es connecta directament amb els estudis de pedagogia, que exploren el procés d’aprenentatge des de diverses perspectives, analitzant com i per què aprenem.
Els pedagogs han identificat múltiples teories sobre el com aprenem, com la teoria constructivista de Piaget, que proposa que els individus construeixen el seu coneixement a partir de l’experiència, i l’enfocament sociocultural de Vygotsky, que destaca la importància del context social i cultural en l’aprenentatge. A més, models com el d’aprenentatge actiu i experiencial de Dewey mostren com l’aprenentatge es fonamenta en l’intercanvi constant entre l’individu i el seu entorn.
Des de la infància fins a l’adultesa, aprendre és un procés continu que es fa més complex i ric a mesura que les persones interactuen amb el seu entorn, resolen problemes i es desafien a sí mateixes, tal com reflecteixen aquests estudis pedagògics.
I el misteri de com no aprenem?
Hi ha nombrosos estudis i corrents dins de la psicologia i la pedagogia que investiguen per què, tot i l’educació i l’aprenentatge de conceptes, no sempre s’aconsegueixen modificar les conductes.
Amb la Teoria de l’aprenentatge social Albert Bandura va proposar que l’aprenentatge no només es produeix mitjançant la instrucció directa, sinó també a través de l’observació i la imitació d’altres. Segons Bandura, les persones aprenen comportaments, però la seva adopció depèn de factors com les creences sobre les pròpies capacitats (autoeficàcia), les recompenses o càstigs percebuts, i els models socials que tenen al seu voltant. Així, potser es produeix l’aprenentatge teòric, però la motivació per canviar comportaments depèn de molts altres factors emocionals i socials.
El “gap” entre coneixement i comportament: ha estat afrontat per estudis en educació i psicologia cognitiva, que han demostrat que el coneixement per si sol no garanteix que una persona modifiqui la seva conducta. El “gap” entre el que sabem i el que fem es pot atribuir a factors com la falta de motivació intrínseca, influències socials, hàbits arrelats, o la dificultat per aplicar el coneixement en situacions pràctiques concretes. En molts casos, els coneixements no són suficients per canviar conductes arrelades o per superar la resistència a adoptar noves pràctiques.
La Teoria del canvi de comportament de Prochaska i DiClemente, coneguda com el Cicle del canvi, explica com les persones passen per diferents etapes quan intenten modificar un comportament, com la contemplació, la preparació, l’acció i el manteniment. Encara que una persona pugui adquirir el coneixement necessari per canviar, pot quedar-se atrapada en etapes com la contemplació (on pensa en el canvi però no actua) o pot experimentar regressions. Això subratlla que el canvi de comportament requereix més que un simple acte d’aprendre: necessita un procés de reflexió personal, suport i sovint, modificació de l’entorn social.
Diversos estudis psicològics han mostrat que les emocions juguen un paper fonamental en el canvi de comportament. Per exemple, el model de Teoria de la motivació humana d’Edward Deci i Richard Ryan (autors de la teoria de l’autodeterminació) indica que la motivació intrínseca (el desig de fer alguna cosa per la satisfacció personal) és molt més eficaç per aconseguir el canvi de comportament que la motivació extrínseca (com els premis o càstigs externs). Això implica que per modificar conductes profundament arrelades, cal involucrar les emocions i la satisfacció personal.
La psicologia de l’aprenentatge també ha mostrat que el coneixement només és efectiu per modificar comportaments quan va acompanyat de reforços positius, pràctica i aplicació continuada. Els canvis de comportament profunds sovint requereixen un suport continu (com un sistema de reforç o feedback) per consolidar els nous hàbits.
Daniel Kahneman, premi Nobel d’Economia, ha investigat àmpliament la manera en què les persones prenen decisions i processen la informació. El seu llibre Pensar ràpid, pensar a poc a poc analitza com la nostra ment pot ser influenciada per biaixos cognitius que poden afectar l’aprenentatge i la presa de decisions. Per exemple, els biaixos com la cognició selectiva o l’efecte de la confirmació poden fer que les persones no aprenguin de manera eficaç, ja que només busquen informació que reforça les seves creences preexistents.
Aquests investigadors, entre molts altres, han contribuït a una comprensió més profunda del procés d’aprenentatge i de les raons per les quals algunes persones, tot i l’educació formal i l’adquisició de coneixements, no arriben a interioritzar-los ni a modificar els seus comportaments. Modificar conductes va més enllà de l’educació formal i l’adquisició de coneixements. Requereix d’un conjunt de factors emocionals, socials, motivacionals i pràctics que poden dificultar la transició entre saber i fer.
Educació ambiental, Voluntariat ambiental, Entitats ambientals
Les teories pedagògiques contemporànies, com la de Vygotsky sobre la zona de desenvolupament proper o la de Freire sobre la pedagogia crítica, plantegen que l‘aprenentatge no és un procés lineal ni passiu, sinó que es construeix a través de l’interacció, l’experiència i la reflexió activa.
Aquestes teories són essencials per entendre el paper del voluntariat ambiental, l’associacionisme ambiental i l’educació ambiental, ja que aquestes pràctiques es fonamenten en la idea que el coneixement i la sensibilització ambiental no s’aconsegueixen només a través de l’ensenyament teòric, sinó mitjançant l’experiència directa, la participació activa i el compromís amb la comunitat.
L’educació ambiental, seguint les línies de pensament de pedagogs com Gardner o Hattie, ha de tenir en compte les diverses intel·ligències i necessitats d’aprenentatge dels individus, promovent metodologies pràctiques que facilitin la comprensió i l’aplicació de conceptes ambientals.
Alhora, el voluntariat ambiental i les organitzacions que promouen el respecte pel medi ambient, com els col·lectius associatius, proporcionen espais de aprenentatge social on les persones participants no només adquireixen coneixements, sinó que també desenvolupen habilitats emocionals i competències cíviques per contribuir activament a la protecció del planeta.
A través de l’acció pràctica i la reflexió sobre les seves experiències, els individus poden transformar el seu aprenentatge en un compromís profund i durador amb el medi ambient, un procés que va més enllà de la simple adquisició de coneixements i que requereix temps, maduració i un entorn que fomenti la participació activa.
Aprenem vivint
Saber no és el mateix que fer. Aprendre a protegir el planeta requereix anar més enllà dels conceptes: necessita experiència, emoció i acció. L’educació ambiental, el voluntariat i l’associacionisme són claus per connectar coneixement i compromís.
Des de Vygotsky fins a Freire, les teories pedagògiques ens recorden que aprenem vivint, compartint i actuant. Per canviar conductes, cal implicar-nos emocionalment i reflexionar junts.
Transformem el saber en saviesa, i la saviesa en acció per un món més sostenible.
Compartir: