La fundació ha estat escollida entre 120 projectes d’arreu del món, xifra rècord de candidatures.  EOCA ha reconegut que “l’entusiasme i la dedicació de la seva causa a l’hora de protegir i cuidar els entorns de bosc i de muntanya són inspiradors” i afirma que “estem molt orgullosos d’involucrar-nos en la fantàstica feina de conservació que estan duent a terme”.

Projecte Boscos de Muntanya ha rebut un dels tres premis destinats a projectes de recuperació i conservació del patrimoni natural, juntament amb un projecte de reforestació a la selva tropical de Borneo i la xarxa de protecció de boscos vells d’Alvèrnia (França). 

El 2020 l’entitat ha realitzat un gran esforç d’adaptació a les noves normatives de seguretat, protecció i higiene, gràcies al qual ha pogut mantenir  els projectes a la vall d’Esterri de Cardós i Massís de l’Orri (Parc Natural de l’Alt Pirineu, Pallars Sobirà) i a Espinavell (Parc Natural de Capçaleres del Ter i del Freser, Ripollès).

En total, ha acollit 303 voluntaris i voluntàries ambientals durant 17 setmanes a bosc, que han generat prop de 17.000 hores de feina. Gràcies a la tasca de conscienciació i a totes les mesures adoptades, al llarg de quatre mesos de feina al bosc no s’ha detectat ni un sol cas de coronavirus.

S’han recuperat 5,5 quilòmetres de camins i 1,7 hectàrees de pastures. També s’han aclarit 11 hectàrees com a millora d’hàbitat, amb tres objectius clau: condicionar el bosc per al futur, reforçant-lo com a ecosistema estable i sostenible, garantir la producció de fusta, i protegir l’hàbitat del gall fer, espècie en perill d’extinció al Pirineu a causa de l’emergència climàtica. Alhora, s’han construït 16 metres de murs de pedra seca, un pont, un abeurador i un mur de contenció amb tècniques de bioenginyeria.

La pandèmia ha impactat de ple en el sector del voluntariat ambiental, però el Projecte Boscos de Muntanya també hi veu motius per a l’optimisme: “Venen dos anys molt incerts, necessitem ser flexibles i adaptar-nos al nou context. La reducció de l’activitat amb grups més grans pot ser una oportunitat per a treballar més en qualitat i proximitat”, assegura Andreu González, representant de l’entitat.

“També ho podem aprofitar per explicar millor la nostra causa a distància, més enllà del bosc, potenciant canals de comunicació digitals que ens ajudin a fer créixer la nostra comunitat en quantitat però, sobretot, en qualitat i vincle amb la nostra feina.