09/02/2021

Entitat del mes: Els Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE)

Mireia Apnae

Mireia Jiménez Monegal: “Cal conèixer la natura per a veure la necessitat de conservar-la.”

La Mireia Jiménez Monegal va néixer a les Terres de Ponent, però porta 20 anys a l’Empordà. És geòloga de formació i amant de la natura des de sempre. La seva trajectòria al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà comença anys enrere: al 1999 es va iniciar com a voluntària del parc i posteriorment va treballar al centre d’informació durant 14 anys. I de des de fa poc més d’un any, després d’una etapa fora, torna a treballar a l’APNAE com a Secretària tècnica.

  • Quin any i com es va fundar l’APNAE?

L’APNAE es va fundar al novembre de 1992. Si no m’equivoco, és una de les associacions de parcs naturals més antiga de Catalunya.

Es podria dir que la seva història es remunta a les lluites ciutadanes que es van donar des del 76 a l’Empordà fins que finalment, l’any 1983, el Parlament de Catalunya va declarar la zona com a Parc Natural. Aquest fenomen va fer que molta gent es comencés a interessar i a voler participar de tot allò que es dugués a terme en el si del Parc i es va crear la necessitat de formar un espai on es pogués recollir i organitzar tota aquesta gent voluntaria que tenia ganes de fer-hi activitats. Arran d’això, es va crear l’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE).

  • Quina és la seva missió?

Principalment la missió va ser la d’apropar el Parc a la gent, sobretot per fer activitats i tasques de conservació de la natura i de l’entorn d’aquest espai natural. Actualment ho fem a través de l’educació ambiental, d’activitats de voluntariat i de divulgació de temàtiques mediambientals.

  • Ha canviat la missió i visió de l’APNAE des de la seva creació a l’actualitat?

El que potser ha canviat més és que antigament ens centràvem només en el Parc Natural dels Aiguamolls i ara també fem incidència i col·laborem conjuntament amb altres parcs, com per exemple el de Cap de Creus. Però pel que fa a la conservació i a la divulgació, tot i que sí que hem hagut de modificar algunes activitats perquè les coses van canviant -per exemple cada vegada hi ha més problemes de neteges-, la metodologia i la manera de treballar ha perdurat força en el temps. Malauradament, encara hi ha molta feina per fer, tot i que, per sort, hi ha molta gent implicada i conscienciada, com des del primer dia.

  • Quina és la teva feina a l’entitat?

Jo en soc la Secretària Tècnica. M’encarrego de l’administració de l’entitat, de la gestió de socis, de la coordinació de les activitats i la divulgació de les mateixes junt amb un company que s’encarrega més aviat de la comunicació de l’entitat.

Una cosa que facilita molt és que sempre tinc el suport de la Junta Directiva, perquè dins de l’equip tècnic som molt poca gent, i el fet que la Junta i els socis siguin tan presents i actius fa que les coses surtin endavant.

  • Quin són els vostres projectes principals?

Actualment tenim uns quants projectes engegats. Tenim el projecte de La Caseta de la Biodiversitat, que és una antiga estació de bombeig d’aigües abandonada, però encara hi passa aigua, situada a una carretera a l’entrada del Parc Natural. L’any 2016 es va demanar a l’Ajuntament de Roses, a qui pertany la caseta, si ens la cedien en custòdia per a acondicionar-la, amb l’ajuda de voluntaris i voluntàries, per tal de convertir-la en refugi per a la fauna. S’hi han construït hotels d’insectes, caixes niu per a orenetes i ratpenats i també s’està treballant per tal que pogués ser un espai per a la llúdriga, a partir del reg que passa per radera la caseta.

A banda, tenim altres projectes com el Projecte Òliba, arran de la davallada de població d’òlibes a l’Empordà. Aquest projecte, que el duen a terme un grup de voluntaris des de fa molts anys, té com a objectiu introduir caixes niu en el seu hàbitat per tal de fer-ne augmentar la població. Fan seguiment de les caixes niu i quan troben polls i adults, també fan l’anellament. Actualment, aquest projecte també es du a terme al Baix Empordà, on es treballa conjuntament amb escoles.

També fem anellament de cigonyes a Peralada, que es fa un cop a l’any. Aquest projecte també s’intenta fer conjuntament amb escoles. El 2019 es van arribar a ajuntar 600 infants per a fer aquesta activitat.

També tenim el Projecte Pandion, de l’àliga pescadora, per una banda, i també el Projecte Puput, que tenen l’objectiu d’incentivar l’augment de la població d’aquestes aus. Pel que fa a l’àliga pescadora, s’han construït caixes nius per facilitar-los la zona, i en el cas del puput son els particulars els que les construeixen i se l’instal·len a casa.

I per últim, dins l’àmbit del Parc, tenim diversos espais de custòdia del territori. Quatre amb la Fundació La Pedrera, un a la zona de Vilaüt que és propietat de l’APNAE i un altre amb la Fundació Mascort, a les closes Mornau. Per a fer el seguiment d’aquests espais de custòdia també hi ha un grup de voluntaris, de custodis, que fan anàlisis i manteniment periòdic de la fauna i la flora de l’espai.

  • Has comentat la majoria dels projectes es fan gràcies al voluntariat. Consideres que el seu paper és clau per a la vostra entitat?

Sí, nosaltres sense voluntaris no podriem fer gairebé res. Tots els projectes es duen a terme íntegrament per voluntaris i voluntàries. De fet l’associació va néixer per això, perquè hi havia molts voluntaris amb ganes de fer conservació de la natura i del Parc. Sense oblidar que tots els membres de la Junta fan la seva tasca de forma voluntària.

  • Quines fites s’han assolit gràcies a l’actuació dels voluntaris i voluntàries?

Un dels nostres projectes més importants, el Projecte Llúdriga, es va dur a terme totalment gràcies als voluntaris. L’any 1993, la recessió de la població de llúdrigues a totes les conques de l’Empordà era preocupant, així que l’any següent es va iniciar un projecte de reintroducció de la llúdriga. Un seguit de persones voluntàries es van organitzar per anar a buscar llúdrigues a Extremadura, alliberar-les a l’Empordà i fer-ne un seguiment que va durar 7 anys, fins al 2001.

De fet, al desembre de l’any passat, alguns voluntaris d’aquest projecte com en Ponç Feliu, en Toni Llobet o en Deli Saavedra van organitzar “La Lludrigada”, una trobada dels voluntaris d’aquella època per a commemorar el projecte. Es van posar càmeres de fototrampeig per veure l’estat de les llúdrigues avui en dia i el resultat va ser al·lucinant: 26 anys després, no només les llúdrigues s’han quedat sino que s’han expandit per tot el territori.

  • Com ha afectat la pandèmia a les activitats i a la implicació del voluntariat?

Sí, s’han hagut d’anul·lar moltes activitats i jornades que acostumen a ser a l’aire lliure i d’altres s’han hagut d’adaptar i fer en espais tancats. És un moment de canvis. Fins ara no hem adaptat moltes activitats per a fer-les telemàtiques, però haurem de començar a pensar en reinventar-nos en aquest sentit.

També hi ha algunes avantatges, com per exemple la major participació de socis a les assemblees generals degut a que siguin online o que s’han fet projectes que abans no es feien i que eren necessaris, com la Taula de Voluntariat de l’Empordà on hi van col·laborar moltes entitats de la zona. També, per exemple a Cap de Creus fa poc que els hi han donat la Carta de Turisme Sostenible i han de fer el Pla Estratègic de voluntariat i educació ambiental. S’estan obrint fronts que permeten a les diferents entitats i als parcs treballar en xarxa.

  • Quines xarxes i connexions teniu amb altres entitats? 

Sempre que es pot es col·labora amb altres entitats. Tenim projectes de custòdia amb la Fundació La Pedrera o una activitat conjunta amb Els Amics de Sant Aniol d’Aguja. A l’àmbit de l’Empordà, hi ha altres entitats com la IAEDEN, més de defensa del territori, amb qui col·laborem amb censos d’aus, activitats de voluntariat, etc. O amb entitats del Parc de Cap de Creus, també. Sempre intentem tenir el màxim de connexió amb altres associacions que treballin temes similars a nosaltres, i també amb altres parcs naturals. Per això som els Amics dels Parcs!

  • Què ha canviat en la vostra trajectòria el fet de formar part de la XCN?

No et puc fer un anàlisi dels canvis que ha suposat formar part de la Xarxa en relació a abans, perquè des que treballo a l’APNAE que en formem part. Però sí que puc dir que a nivell de difusió i de poder arribar a més gent, ens és de molta ajuda. També és molt agraïda la proximitat que s’ha establert, l’espai de trobada i que, si tenim qualsevol dubte, és molt més fàcil resoldre’l amb les eines de la Xarxa.

  • Creus que les associacions ambientals tenen prou visibilitat? 

De visibilitat, en tenen. En el nostre cas, el fet d’estar associats a un Parc Natural tan conegut i tenir una trajectòria de tants anys, és un avantatge. Ara bé, encara cal més consciència, perquè nosaltres sobretot arribem a persones que ja van a buscar-nos. Cal apropar l’educació ambiental a la ciutadania, i això sobretot som les entitats qui ho fem. Cal conèixer la natura per a veure la necessitat de conservar-la.

  • Quins són els vostres projectes de futur?

De moment, anem fent amb els projectes que tenim, tot i que segur que en sortiran de nous, perquè cada vegada hi ha més necessitats. El que sí que des de fa uns anys, la Junta té la idea de migrar de l’APNAE cap a l’APNE: els Amics dels Parcs Naturals de l’Empordà, que inclouria també el Parc Natural del Cap de Creus, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i el Paratge Natural d’interès Nacional de l’Albera.

  • Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys, com a membre de l’APNAE?

El que a mi m’agrada més és fer activitats a camp amb els voluntaris i voluntàries. M’agrada molt el tracte amb la gent i parlar amb ells, que sempre estan súper motivats i et contagien la seva energia. A més a més, el voluntariat va ser el que a mi em va obrir les portes, així que sempre li estaré agraïda. És el que et deia al principi, que el fet de conèixer la natura és el que et dóna empenta per a protegir-la.

Compartir: