Les sigles ARBA signifiquen Associació per la Recuperació del Bosc Autòcton. L’entitat es va crear fa més de 30 anys, i avui hi ha 73 grups ARBA a l’estat. Es tracta d’agrupacions de persones agermanades en la restauració dels boscos autòctons de la península Ibèrica. Algunes informals, altres constituïdes com entitats i portant endavant projectes de restauració amb les característiques pròpies de cada territori. Aquest és el cas d’ARBA Litoral, que des de la comarca del Garraf té com a objectiu la recuperació del bosc autòcton del sistema litoral català. Ens ho explica l’Oriol Millán, membre de l’entitat.

• Quina és la missió de l’entitat?

El nostre radi d’acció és el sistema litoral català, i l’objectiu general és la conservació dels hàbitats naturals al litoral català, especialment aquells siguin més vulnerables, tinguin més interès i que necessitin més ajuda per a la seva conservació. En el cas de la nostra comarca es tracta del bosc de ribera. El Garraf és una comarca eixuta i hi ha una quantitat d’hectàrees disponibles per aquest hàbitat natural molt limitades.
Els boscos de ribera en general estan molt amenaçats, també a escala europea. En concret al Garraf i al Penedès només tenim un curs fluvial permanent, el Foix. A part, es tracta de boscos molt singulars perquè ens trobem en una zona fronterera entre la bioregió iberoafricana i la eurosiberiana, fet que els dona molta biodiversitat.
Per això una de les nostres zones principals d’actuació és el riu Foix i la roureda de Les Bassetes.

• Com us organitzeu a l’entitat?

A Arba Litoral ens organitzen amb rols, que hem anomenat amb noms d’animals: gaig, senglars, guineus, i també roures.

• En quins espais naturals actueu? Teniu espais en custòdia?

D’una banda, treballem en espais que compartim amb altres entitats vilanovines, com el Bosc de la Memòria, un homenatge per recordar els 35 deportats de Vilanova durant la guerra mundial o els espais dintre del projecte de recuperació del camí ramader amb Garraf Coopera, com és el cas de la zona de La Carrerada, o el Bosc de Ferran, també a Vilanova.

Els espais que tenim custòdia són els relacionats amb el bosc de ribera del Foix : d’una banda, la roureda centenària de Les Bassetes, la última roureda litoral del baix Foix, que estem custodiant des del 2019 i on hem aconseguit recuperar 2,5 hectàrees.

Al Camí Vell de Cubelles fem la masoveria d’una finca particular, la Fita del Terme, gestionem en permacultura les oliveres, hem posat la bassa d’amfibis, estem fent una prova per substituir el canyissar de l’Arundo donax per bosc de ribera, i tenim el viver on conreem vora de 50 espècies locals per les plantacions locals.

• Quins són els vostres projectes de futur?

Estem molt il·lusionats perquè acabem de signar l’acord amb l’ACA per la custòdia fluvial del baix Foix, on treballarem per la restauració del bosc ribera. Farem l’anàlisi de qualitat del bosc de ribera, iniciatives de ciència ciutadana, seguiments de fauna, ja que és un espai que actua com a connector.

Malauradament, al riu Foix no té cabal continu, i a més també es va malmetre la llera fent extraccions d’àrids, de llims i argiles, que li han fet perdre impermeabilitat. A la desembocadura l’aigua reapareix i es crea una llacuna. Si aconseguim assolir els objectius esperem veure ampliada la llacuna  i que almenys alguns trams hi hagi cabal, tot i que som conscients que aquest riu sempre tindrà trams secs.
D’aquest tipus d’impacte sobre les lleres se’n parla poc, està relacionat amb la geologia i cal tenir en compte que això afecta tant el riu com la costa i les platges.

A banda dels projectes directes de conservació  sobre aquests espais, hem de dir que tot això no tindria sentit si no fem educació ambiental i ho expliquem a la gent, per garantir que les següents generacions continuin amb la conservació .  Fem tallers i jornades de voluntariat per grups diversos, particulars, escoles, empreses..

• Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat?

• Quins són els principals problemes que us heu trobat? Quin aspecte us ha influït o condicionat més?

El principal obstacle que ens hem trobat és la ignorància de la societat vers els problemes ambientals molt greus. En l’àmbit concret ens hem trobat amb un problema molt gran amb una colònia felina que estava ubicada a Les Bassetes i ha dificultat molt la feina de la nostra associació. Els 80 felins han provocat un gran impacte sobre la fauna, i també hi ha hagut problemes de vessament de productes contaminants. La situació va arribar fins i tot a la una denúncia a la fiscalia, i ara estem a l’espera que l’ajuntament compleixi el seu compromís i traslladi la colònia a un espai on l’impacte ambiental sigui menor i es garanteixin les condicions sanitàries.

• Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?

No. Ens coneixen a costa de molt esforç. Però crec que el problema no és que les entitats no tinguem visibilitat, és que no té visibilitat el medi natural. La víctima és la natura i les entitats som danys col·laterals.

Els mitjans no fan cas a fets importants, i presten atenció a situacions anecdòtiques que ambientalment no són tan decisives. Tinc la sensació que els mitjans no s’ho prenen prou seriosament, que no tenen ben alineades les prioritats: quan es dedica més estona al futbol que a la sequera… De vegades mirant la selecció de notícies arribes a la conclusió que els periodistes no han entès res.
Crec que hi ha un problema d’antropocentrisme i de banalitzacióde la informació.

• Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?

Fa un temps vam recuperar un mur de pedra seca a Les Bassetes. Va ser una jornada molt divertida que ens ho vam passar molt bé treballant la pedra. Un dels objectius principals era que fos un refugi de biodiversitat per rèptils. Estàvem preocupats perquè des del 2019 no veiem més vidriols, ens temíem que els gats haguessin acabat amb ells.
Però un dia fent feina, fa poques setmanes, en va trobar un: vam estar realment molt contents, pel vidriol i perquè el nostre objectiu de crear la rocalla com a refugi estava funcionant!