Pujant les muntanyes de Prades, a prop de Farena i el riu Brugent, ens trobem el Molí del Fort. L’edifici va ser un molí paperer el mil sets-cent, i abans, a l’època medieval, un molí fariner. Està declarat Bé cultural d’interès local i dóna el nom a l’Associació que es dedica a la conservació del patrimoni natural i cultural d’aquesta àrea de l’Alt Camp.

Volem conèixer més bé aquesta associació i contactem amb la seva presidenta, la Nina Kjellman.

La Nina es va criar a Benicarló en una familia noruega. Va dedicar uns anys de la seva vida a viatjar pel Àfrica, Centre Amèrica i Europa, experiències que li van servir per ampliar perspectives, conèixer diferents espais, realitats i problemàtiques.

I un bon dia va arribar a Farena. El Ruben, el seu company, originari de Reus, havia conegut un antic molí abandonat i junts es van proposar restaurar-lo.

Hi van arribar amb l’esperit de cuidar l’espai, i el procés d’anar-lo coneixent els va portar a descobrir que convivien amb altres espècies, a apreciar la natura que els envoltava, a descobrir-ne els riscos. Ja no es tractava de trobar un lloc on viure, amb unes terres d’on poder treure un profit: es va despertar en ells les ganes de generar un impacte positiu, i dur a terme projectes de conservació.

El 2016, amb uns anys més, tres fills després i una comunitat de persones implicades, es va crear l’associació Molí del Fort. Amb la constitució de l’associació es van formalitzar molts dels projectes que havien anat encetant amb els anys.

Avui la Nina, amb 41 anys i pastissera de professió, és la presidenta de l’entitat.

• Com va néixer  l’entitat?

Després d’uns anys treballant en aquesta zona, amb veïns, amics, i col·laboradors, vam decidir crear l’Associació.

Som una vintena de socis, persones sensibilitzades amb la conservació de la natura, gent de la zona, i també de d’altres indrets, i vam considerar que amb l’associació podríem trobar més suport i donar més impuls als projectes de conservació.

• Quina és la missió de l’entitat?

Som un centre de conservació de la fauna autòctona i el patrimoni històric, i  vetllem pel patrimoni natural i la biodiversitat a les Muntanyes de Prades.

• Com és la teva teva feina a l’entitat?

Hi ha molta feina a fer!

Com a presidenta de l’entitat he d’estar al dia dels projectes i estar assabentada de totes les propostes dels socis. Miro d’estar present a les actuacions, especialment les de voluntariat. Ja sigui amb el centre de fauna com amb els altres projectes, la feina no s’acaba mai hem de trobar el temps d’on sigui. Jo tinc la meva feina, tenim tres fills… 

El Ruben s’hi dedica al 100% a l’entitat, i durant gran part de l’any i vinculats als projectes podem tenir persones contractades. I afortunadament comptem amb la col·laboració de moltes persones voluntàries.

• En quins espais naturals actueu?  Teniu espais en custòdia?   

Treballem sobretot a les Muntanyes de Prades. Tenim 9 acords de custòdia en finques en diferents municipis, en total 200 hectàrees. 

Estem duent a terme un projecte de millora d’hàbitats per l’àguila cuabarrada, bàsicament fent recuperació de conreus amb plantacions de blat i lleguminoses, així com  projectes per la millora la biodiversitat que inclouen la instal·lació de vedrunes per la reintroducció de conills i perdius.  

·

• Quin són els  vostres projectes principals?    

Un dels nostres projectes principals és el centre de cria de cranc de riu autòcton. Després de parlar amb els agents rurals i tècnics de biodiversitat, vam valorar plegats que les antigues basses  del molí  eren un bon espai per la cria. La idea era fer una actuació amb la mínima intervenció humana:  els crancs no es manipulen, simplement están  una àrea controlada.  N’han vingut a buscar per fer repoblamlents a altres zones, com al riu Gaià ….  

Per l’àguila cuabarrada tenim a la finca un projecte d’alimentació suplementària. També va començar tot observant l’entorn i adonant-nos que hi teniem una parella molt a prop de casa. Consultant els experts,  la tenien identificada,  sabien que anava a  alimentar-se a Les Garrigues, i  sabien que feia 12 anys que no criaven, per manca d’aliments. Així que va sorgir la idea d’afavorir alimentació suplementària: ara fa 10 anys vam crear el primer colomar, i les aguiles van començar a caçar coloms.  Des del primer any daquest projecte les àligues van criar i dos polls van progressar.  Veure’ls sortir a volar amb els pares va ser molt emocionant!

A la zona fem plantacions de blat i lleguminosos per afavorir la biodiversitat , i hi hem instal·lat vedrunes de conills i perdius, que són espècies presa habituals de l’àliga. 

També fem diverses actuacions relacionades amb espècies exòtiques invasores, com la vespa velutina. Oferim xerrades i tasques de divulgació d’informació, així com un programa de  trampeig de reines i retirades de nius existents. 

Aquests són alguns exemples del petits projectes que anem fent per protegir i potenciar la biodiversitat a les muntanyes de Prades. 

• Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat? 

Estem en contacte amb altres entitats i quan hem fet accions hem tingut molt bona resposta. Per nosaltres és bonic, i veiem la gent que està molt contenta de participar en les diferents tasques. Ens ajuntem, 20, 30, fins a 50 persones, i ens agrada fer germanor després de la feinada junts.

Hi ha un grup que ve de manera estable un dia a la setmana; també venen veïns, associacions excursionistes, nois i noies d’un servei prelaboral d’integració.

Venen persones de tota mena, i fem actuacions diverses.

De vegades ens ajuden a fer mesures o controls als animals de la finca, es fan feines de manteniments i millores a les instal·lacions. Fa poc vam fer cartells molt macos en fusta gravats amb missatges per sensibilitzar a una zona del riu a on hi va molta gent, i fem millores en rutes, sortides de retirada de residus…

També ha vingut molta gent quan hem fet actuacions de retirades de residus en els camps de marihuana.

• De què és tracta?

A la zona s’han desmantellat campaments amb plantacions il·legals de marihuana. Els mossos s’emporten les plantes, però no s’enduen tot, que queda brut amb brossa, raticides, plàstics, restes de productes químics, bombones de butà, mànegues…. El que s’ha fet és, conjuntament amb les administracions locals i altres entitats, organitzar jornades per extreure del mig del bosc totes aquestes deixalles. 

• Creus que les ONG ambientals de conservació tenim prou visibilitat?  

Crec que aquesta pregunta és dual. La primera resposta que em ve al cap és que no, que no tenim prou visibilitat.

Però, d’altra banda, ens acaba trobant aquella gent que ja està sensibilitzada. És com allò dels algoritmes: si t’interessa la natura i la conservació acabaràs trobant les entitats de conservació.

El tema és que no arribem a qui no busca mai informació sobre això. I costa molt fer arribar aquesta sensibilització a un gran nombre de població. 

Per tant, diria, que tenim visibilitat, si ens busques, si tens algun contacte o algú relacionat…

A la zona de la Muntanya de Prades, per exemple, ens coneixem i fem col·laboracions amb ajuntaments locals, amb associacions locals, fem visites guiades a la finca i venen famílies i escoles de la zona, que surten molt agraïdes.

• Quins són els vostres projectes de futur?

La nostra voluntat és evolucionar amb els projectes de conservació i guanyar qualitat en els projectes.

El projecte més immediat que tenim és el centre de cria de la tortuga de rierol, que també està amenaçada, per a fer-ne repoblaments.

Tenim moltes idees i projectes, i la nostra voluntat és anar-nos-hi posant a poc a poc i amb qualitat.

• Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?

Vivim al costat del riu i un dia, fa uns 8 anys, el meu fill va començar cridar: “un cranc un cranc un cranc!”

Mai n’havíem vist en la zona, i sí, va resultar que tenia raó. Vam trucar els agents rurals i va ser encara més sorpresa quan ens van dir que es tractava del cranc autòcton i que feia molts anys que no se n’havia observat a la zona. Es allà on vam valorar que es tractava d’una bona zona per intentar fer un centre de cria.  Any rere any se’n fan repoblacions en altres indrets amb els crancs nascuts aquí.

Aquells crits del meu fill van marcar l’inici del nostre projecte de recuperació de cranc de riu!