09/09/2022

Oriol Aisa, de l’associació agroambiental Temps de Saó: “Malauradament moltes tècniques de producció no tenen una mirada atenta a la natura”

Temps de Saó és una entitat que treballa per l’agroecologia al Maresme. Coneixem més bé l’associació parlant amb un dels seus membres, l’Oriol Aisa.

Com va començar la teva trajectoria amb la natura?

De petit, comparat amb els meus germans, sempre estava buscant la natura i fent preguntes. La meva era una familia urbana, de Santa Coloma de Gramenet, i recordo com els pares, que no eren gaire experts, van trobar la manera d’acompanyar-me en les meves inquietuds buscant-me llibres, mostrant-me documentals…

Em sento molt agraït pel suport rebut, també quan vaig decidir participar en l’escola-taller de jardineria de Blanes. Durant aquell curs vaig poder treballar en un projecte de restauració d’un abocador i en la recuperació de prats de dall a l’Estany de Sils, experiències on vaig aprendre molt, gràcies al tarannà del professor que ens va fer partícips de tot el procés. Després a Santa Coloma de Farners per estudiar el Grau mig de Conservació de la Natura i Treball forestal.

Sento molt el concepte de biofília, una profunda atracció per la natura, i la vida, que compartim amb totes les espècies: la clau per poder empatitzar quan estàs a un espai natural. Amb atenció t’adones que estan passant coses importants contínuament, som nosaltres que estem a casa seva.

Has pogut cultivar aquesta relació des de la teva feina?

En part si, és clar. Malauradament, moltes tasques tècniques no tenen aquesta mirada, cal anar per feina, desbrossar, fer els treballs forestals encarregats, que, a més, són una feina dura i poc remunerada, i es perd aquesta mirada lenta i atenta. És difícil que unes especificacions tècniques mostrin totes les particularitats. Són de gran ajuda pero un cop al lloc has de seguir llegint el terreny, per això crec que s’hauria de potenciar molt una cultura i una mirada més atenta també en els operaris, que són els autèntics executors dels plans. Has de saber veure la realitat que tens davant més enllà del que diu un mapa: si veus un animal, saber si està en perill d’extinció, si a un rodal no hi ha només pins, si hi ha un rierol, has de saber que no es pot actuar a tots els punts de la mateixa manera…He vist molt sovint el “gap” que hi ha entre les tasques forestals i la conservació, que també vaig veure en la jardineria pública, treballant alguns anys al servei de Parcs i Jardins de Barcelona.

Finalment, vaig passar a gestionar una finca d’agricultura ecològica, i va ser aquí on vam entrar en contacte amb la Fundació Catalunya La Pedrera i vam començar a fer custòdia agrària. Vam construir la bassa de la Sénia viva amb un procediment natural, fent servir argila compactada en lloc de plàstics. Es tractava d’una tècnica descrita, però que s’havia posat poc en pràctica, i va tenir molt bona rebuda per col·lectius naturalistes, i de conservació. Precisament va ser gràcies a la bassa que vaig entrar a Temps de Saó, i junts vam començar a fer difusions i formacions.

Quina és la missió de l’entitat?

Temps de saó és una entitat sense afany de lucre nascuda fa 9 anys que promou projectes agroambientals de manera transversal, tenint en compte l’ecologia, la sobirania alimentària, el comerç just i millora de la salut i la qualitat de vida.

La finca Sínia Viva allotja una horta de secà experimental de Temps de Saó, i és on duem a terme iniciatives de conservació en l’espai agrícola i també educació ambiental.

Quins projectes dueu a terme?

D’una banda, impulsem l’agroecologia. I a les parts no productives de la finca duem a terme iniciatives de conservació, per exemple amb la creació de basses naturals, fent servir argila compactada i no formigó ni plàstics, amb illes flotants de vegetació, rampes d’accés per amfibis, restauració de marges amb planta autòctona. Són iniciatives reproduïbles que intentem promoure amb petits acords de custòdia amb altres finques a la zona agrícola de Mataró.
És una manera d’incidir en la pagesia amb una petita acció que no els perjudica i que té grans beneficis sobre la biodiversitat.

Alhora fem formacions i també jornades obertes de voluntariat especialment a la nostra finca experimental Sénia Viva, que serveixen alhora per divulgar i per fer partícip la gent de l’entorn, els infants de les escoles…

Què són les Cinc Sénies?

És la zona agrícola de Mataró, en la que es troba justament la finca de la Senia viva. De gran importància per al territori i amb moltes possibilitats de millora.

I el projecte “12 mesos 12 finques”?

És precisament un dels nostres projectes que ha tingut més èxit, i que va consistir en un cicle de sortides a finques agrícoles de Mataró. Eren de diferents tipologies, tant ecològics com convencionals, d’horta, ous, mel, vinya, amb parts forestals. Actualment, hi ha encara pocs projectes en ecològic a Mataró. I de fet per nosaltres l’interessant és trobar productors convencionals per anar-los acompanyant a fer petites actuacions que beneficiin la natura.

Quins són els principals problemes que us heu trobat? Quin aspecte us ha influït o condicionat més?

D’una banda, és complicat fer encaixar totes les normatives, de producció, de conservació, municipals…. Ja pots planejar projectes alineats amb els ODS, tal com demanen, que després cada zona té la seva normativa…

I, d’altra banda, la manca de recursos econòmics frena molt. Hem anat aconseguint diners, però sempre anem amb frens i pors, i a moltes convocatòries no ens hem presentat per la necessitat de cofinançament. Ens falta un suport per poder atrevir-nos a fer un salt qualitatiu.

Quins són els vostres projectes de futur.

Som una associació petita, però aquests últims anys han aparegut 3 socis molt il·lusionats i amb molta capacitat. Volem consolidar els projectes que tenim i que puguin tenir continuïtat. I a la llarga volem fer un salt per crear un petit equip tècnic estable.

També voldríem trobar la manera formal, per poder fer un ús de la finca com a espai d’educació ambiental, cosa no tan palesa en una finca agrària.

Quin paper juga el voluntariat a la vostra entitat?

Hem fet algunes jornades de voluntariat on convidem la gent a fer tasques per la conservació, sovint relacionades amb el manteniment de les basses, com treure peixos o posar illes de vegetació. Hi venen a ajudar famílies i veïns de Mataró, aficionats a la biologia i amants de la natura, que se’ls veu molt contents, i la veritat és que quan veus la gent que ve contenta sents que estàs fent alguna cosa important per la natura que també ajuda les persones, i és una sensació que té una energia molt maca…

Creus que les entitats ambientals de conservació tenim prou visibilitat?

No, crec que no. A Mataró som molt poques i la gent no ens coneix.
És clar la responsabilitat passa per la mateixa entitat que ha de fer una bona difusió, però les administracions també poden donar un cop de mà. Trobo a faltar el reconeixement de les administracions cap a les associacions, no només “fent-se la foto”, sinó internament ajudar-les a sostenir-se, ja que estem fent feines al servei de la ciutadania…

Pots destacar algun moment especial que hagis viscut en aquests anys?

Justament vam tenir un moment especial quan vam rebre el premi voluntariat “FEM Mataró 2019-2022” per la millor iniciativa innovadora de promoció de la sostenibilitat, on plantejàvem accions per acostar la gent a l’agricultura.

Va ser un moment de validació de la feina que fem, que va tenir dotació econòmica, i que vam celebrar molt.
Com també ho celebrem molt en cada sortida a les finques amb tots els assistents contents i satisfets. Quan és la gent la que et valida la iniciativa i t’anima a continuar reps una energia molt especial.

Al cap i a la fi, som una finca agrícola als afores de Mataró, però t’adones que hi ha una mancança de connexió amb la natura a la gent, especialment amb els nens que veus que els hi surt de dins una alegria molt atenta amb la natura!

Compartir: