376 persones van actuar com a observadores d’aus el gener de 2021, i van censar els ocells aquàtics i marins de 195 localitats (175 el 2020) a totes les comarques catalanes menys tres, tot i les dificultats derivades de la pandèmia del COVID-19. Es van detectar 134 taxons o espècies i un total de 280.699 ocells, 80.082 menys que el 2020 (360.781)

Respecte d’altres anys anteriors, es va considerar que la xifra confirmava una tendència a la baixa iniciada amb oscil·lacions del 2008.

Al Cens d’aus aquàtiques i hivernants de Catalunya 2021, coordinat per Ricard Gutiérrez del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, es va poder realitzar gràcies a la col·laboració d’entitats com l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, l’Ateneu Naturalista de Girona, DEPANA, Egrell, Grup Bages d’Anellament, Grup de Natura Freixe, Grup de Naturalistes d’Osona, Grup de Natura del Solsonès (GNS), GEDENA – Ripollès, Museu de la Mediterrània, LIMNOS, el cos d’agents rurals de la Generalitat de Catalunya, els espais naturals de protecció especial de Catalunya i els Serveis Territorials de la Generalitat a Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida

Des dels anys seixanta del segle XX a Europa i a uns pocs països de l’Àfrica i de l’Àsia es fan censos d’ocells aquàtics. Es fan de manera coordinada en més de 100 països que en total censen més de 30 milions d’ocells cada any per tot el món.

Per què cal censar els ocells aquàtics i marins?

• El cens és un mecanisme d’avaluació del rol de Catalunya en el seu context biogeogràfic quant a l’avifauna hivernal.  

• Ens dona informació temporal i en l’espai de l’estat de conservació de les espècies.  

• Esdevé un element essencial de forniment de dades per a la presa de decisions en la gestió (com ara el pla de gestió del corb marí gros a la conca fluvial catalana per exemple)  

• És una eina bàsica per a l’establiment de plans (prevenció de la grip aviària o importància d’àrees de la Xarxa Natura 2000 entre d’altres).

Tota la informació és considerada oficial i serveix per a l’establiment de programes d’actuació, avaluació d’espècies cinegètiques i protegides, a activitats com el llibre vermell de l’UICN o a la prevenció de la grip aviar. Es tracta en el cas de Catalunya d’un projecte únic on es combinen els esforços de l’administració, ONGs i voluntaris per a produir uns resultats públics i oficials que després serviran de base per a importants projectes com els esmentats o els atles d’ocells hivernants.

Quin seran els resultats del cens de 2022?

Troba al portal les crides de voluntariat ambiental per participar en un dels censos d’aus aquest cap de setmana.