Quan l’element aigua apareix davant la nostra mirada en el paisatge, ens encanta.

Ens embadalim amb l’efecte mirall, del joc de reflexos dels rajos de sol, o de lluna…; ens encantem amb entre la calma constant, o el moviment, entre la claredat cristal·lina i els misteris que amaga; i ràpidament ens adonem que no som els únics éssers vius gaudint d’aquells entorns…n’hi ha de blancs, de verds, de transparents! amb plomes, amb escates, amb pel…allí al nostre costat…

En fem fotos, pintures, vídeos….

Les zones humides són zones inundades per l’aigua de manera permanent, o temporal.

Tot i l’amor i l’estima que diem de tenir-ne, les hem maltractat de les pitjors maneres: contaminant-les, fent desaparèixer la vida que les habita, dessecant-les…

Hem subestimat tot el que feien per nosaltres. Allò que intuïm amb l’art, la curiositat científica ho ha confirmat. Aquestes zones equilibren els cicles en la natura: de l’aigua, de les emissions de gasos, de les espècies. Tot allò que necessitem que flueixi per a que els humans podem beure, menjar, respirar, viure. Maltractant-les, doncs, ens hi hem jugat la vida. I la de moltíssimes espècies.

Avui estan tan afectades que són l’ecosistema més amenaçat pel planeta. Protegir el que tenim és un mínim indiscutible, innegociable. Recuperar, curar, restaurar les zones humides és el missatge que envia enguany el Dia Mundial de les Zones Humides.