Comença el mes de juny, i comença la setmana del Dia del Medi Ambient, 5 de juny. 

És l’ #horadelanatura #timefornature, i des de la XCN- Voluntariat ambiental et convidem a passar aquesta setmana amb nosaltres aprenent, compartint i actuant  #perlanatura #forNature

Dilluns 1 de juny : causes de la pèrdua de Biodiversitat

Biodiversitat vol dir vida. Si perdem biodiversitat, vol dir que estem perdem vida. Una vida interconnectada entre éssers i hàbitats en un equilibri ecosistèmic, una vida que sustenta la nostra pròpia vida. En equilibri? Doncs hi ha una espècie, Homo sapiens, que trenca aquests equilibris. Transforma el sòl, exhaurint i contaminat el sòl fèrtil. Sobreexplota espècies i hàbitats i recursos, fins al límit de fer inviable la capacitat de reproducció de moltes espècies, portant-les al límit de l’extinció, o directament a l’extinció.

Desenvolupa les seves activitats de forma exageradament intrusiva,  emetent, amb plena consciència, partícules contaminants a l’aire, l’aigua i sòl, que afecten la seva pròpia salut, seguretat alimentària, i comprometen la supervivència de les espècies i de les futures generacions d’humans. Trasllada espècies d’un ambient a l’altre alterant dràsticament els ecosistemes, i altera el clima sobre el qual està construït l’equilibri del planeta.

Afortunadament, no tots els Homo sapiens són iguals. Tu, de quin tipus ets? I tu, què fas per la natura?

Et proposem compartir a les xarxes una d’aquestes causes de pèrdua de biodiversitat que hagis vist al teu voltant, per informar, compartir, i denunciar, fent servir l’etiqueta #perlanatura

També et recordem que pots implicar-te a lluitar contra elles amb les entitats ambientals, fent voluntariat ambiental. Consulta les crides a www.voluntariatambiental.cat.

.

Dimarts 2 de juny : conseqüències de la pèrdua de Biodiversitat

Què vol dir que perdem biodiversitat? Vol dir que perdem patrimoni natural, que es considera el capital més important que té un territori, i per tant el planeta. En altres paraules, vol dir que som més pobres, i per tant, amb les probabilitats de supervivència o de viure amb qualitat amenaçades.

Perquè vivim en un territori amb hàbitats en mal estat: aqüífers contaminats, pèrdua de sòl fèrtil, partícules tòxiques a l’aire, plàstic a l’aigua, hàbitats en estat “defectuós”, sense les espècies que els caracteritzen, de vegades inutilitzats.

Això passa a escala global, on un 75 % del medi està transformat, i, dels 8 milions d’espècies de formes de vida que habiten la terra, 1 milió d’animals i plantes al món es troben en perill d’extinció. Són massa peces que cauen al puzle com per a suposar que el canvi d’ecosistema no l’afectarà també a Homo sapiens. De fet, ho acaben de viure dramàticament, amb l’emergència sanitària de la Covid-19. Volem seguir perdent peces?

El Living Planet Index calculat per a Catalunya mostra que en només 14 anys s’han reduït almenys un 22% les poblacions de 258 espècies de vertebrats i invertebrats. El 75% de les espècies d’interès comunitari tenen un estat de conservació desfavorable, i diversos programes de seguiment corroboren aquesta pèrdua també en termes d’hàbitats naturals a casa nostra. Els hàbitats més afectats són els litorals, els d’aigües continentals, les lleres dels rius i els ambients oberts lligats a activitats agrícoles o prats.

Mostra’ns a les xarxes imatges d’un hàbitat desaparegut, o degradat, d’una espècie amenaçada, d’una font d’aigua contaminada, d’una duna invisible sota un passeig marítim encimentat….. o, al contrari, d’un espai recuperat, a on la vida, de nou, pot ser.

Et convidem a viure la Setmana de la Natura aquesta tardor: allà les entitats ambientals i moltes altres organitzacions proposaran centenars d’activitats per aprendre, compartir i actuar per la vida als nostres hàbitats.

Dimecres 3 de juny : com evitar la pèrdua de natura.

Des de fa dècades la ciència informa que les xifres no són bones. La crisi de la biodiversitat, agreujada per l’emergència climàtica, s’accentua amb els anys, fins al punt que es parla de la 6º gran extinció. Moltes persones no es ressignen, i apel·len a una rebel·lió per salvar la vida. Rebel·lió o Extinció, et sona el seu crit?
En realitat existeixen grans acords mundials, i cada territori desplega les seves polítiques ambientals. Però les dades i els informes científics continuen alertant: no és suficient. Per això ha nascut l’anhel de rebel·lió vers els governs que no actuen, o actuen poc i tard. Perquè no protegeixen la vida dels territoris que administren?
Les recomanacions científiques i tècniques són molt clares: cal reduir les emissions, eliminant l’ús de combustible fòssils (petroli, carbó i gas) i transformant totes les activitats que provoquen emissions per a que deixin de fer-ho. Cal evitar l’explotació intensiva dels territoris, i cal recuperar habitats sans i biodiversos, també els urbans, capaços de garantir la seguretat alimentària i la salut de les persones. En això, hi juga un paper fonamental l’agroecologia, de la mà de la sobirania alimentària. I la sobirania energètica.
Per tant, frenar la pèrdua de capital natural, no vol dir només implementar projectes de conservació o restauració d’hàbitats i espècies, sinó prendre mesures de forma transversal en cadascuna de les activitats que impacta sobre les formes de vida a la terra.
Es tracta de canviar la forma en que produïm, en que consumim, i com protegim la natura, i implementar polítiques ambientals fortes que condueixin a aquests canvis.

Des de casa, podem prendre decisions que minimitzin aquests impactes, per exemple, amb els nostres hàbits de consum: contractant energia que no sigui d’origen fòssil, adquirit aliments provinents de l’agroecologia, i també exigint als governants més fermesa en la defensa del bé comú que és la natura . Comparteix a les xarxes la teva acció, i inspira així altres persones.

També podem donar suport a projectes de conservació d’hàbitats i espècies que duen a terme les entitats ambientals. A Donant ambiental en trobareu una mostra, i hi podreu fer la vostra aportació.